Autor: Àngel Guimerà
Versió de Sergi Belbel
Proa Edicions, 2006 – 137 pàg.
Reg. 17.212 – T GUI
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)
Estrenada l’any 1893 al Teatre Romea enmig d’un clima d’enfrontament social, En Pólvora inaugura l’etapa culminant de la dramatúrgia d’Àngel Guimerà. L’autor va escriure que havia volgut crear una obra «completament a la moderna», i és per això que decideix prescindir del vers i defugir el costumisme de la seva etapa anterior. Efectivament, l’autor farà un salt cap a la modernitat tot apostant pel realisme: En Pólvora és un drama de passions amb el rerefons social dels conflictes del moviment obrer. En Marcó, anomenat “en Pólvora” pels seus cops de geni, ha hagut de fugir a França per haver mort un home, deixant enrere la feina a la fàbrica tèxtil, els amics (especialment en Toni, que el considera com un germà), i un amor, la Taneta, ara pretesa per en Francesc, l’encarregat de la fàbrica. En Marcó haurà de desafiar les autoritats i tornar al poble per recuperar la Taneta. Així es desencadena un conflicte entre el poder i els treballadors, que s’entrellaça amb el triangle amorós format per la Taneta, en Francesc i en Pólvora.
Àngel Guimerà (1845-1924) és, sense cap mena de dubte, l’autor català de més prestigi del segle XIX. Si bé va començar la seva carrera literària en el camp de la poesia (va ser proclamat Mestre en Gai Saber l’any 1877), és com a dramaturg que va assolir un reconeixement més gran. L’any 1879 va estrenar Gala Placídia, la seva primera tragèdia. En les seves primeres obres, Guimerà va optar per cultivar la tragèdia romàntica en vers: El fill del rei (1886), Mar i cel (1888, el seu primer gran èxit), Rei i monjo (1890). A la dècada de 1890 l’autor s’acosta, de manera gradual, al drama social de caire més realista. En aquest sentit, En Pólvora (1893), el seu primer drama en prosa, suposa tot un punt d’inflexió i serà la primera d’un seguit d’obres que marquen la seva etapa de plenitud: Maria Rosa (1894), La festa del blat (1896), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900). Poeta, dramaturg i polític (va arribar a presidir la Lliga de Catalunya), va morir a Barcelona el 18 de juliol de 1924. El seu enterrament va convertir-se en un multitudinari homenatge popular.
Comentaris recents