Autora: Maria Barbal
Editorial Columna, 2009 – 237 pàg.
Reg. 17.585 – CL N BAR
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)
«Em dic Agustí. De xic i jove era conegut a Olp com a fill de la Llucieta i del Simó; de gran, per uns quants, era a París el cuiner de l’hotel Durvan. (…) La meua existència no val més que la (…) d’un determinat arbre (…) amb les arrels que l’ajunten a terra i l’ombra que les seues fulles fan.»
L’Agustí neix en una família pagesa en un poble de muntanya. Com que no n’és l’hereu, es dedica a diverses feines, entre les quals la caça de talps amb metzines. La fi de la Guerra Civil l’aboca a una precària existència a França, que canvia de signe quan aprèn l’ofici de cuiner.
Segona obra del conegut cicle novel·lístic de Maria Barbal ambientat al Pallars, que comença amb Pedra de tartera, Mel i metzines recrea la pagesia amb el personal vigor de l’autora, i s’endinsa en les dificultats de l’amor fraternal i el sentit de la vida.
[...] setanta. La progressió de la seva obra narrativa, que inclou Pedra de tartera, La mort de Teresa, Mel i metzines, Càmfora, Ulleres de sol, Escrivia cartes al cel, Carrer Bolívia, L’helicòpter, Camins de [...]
[...] l’autora sobre el seu país dels Pirineus, que, a banda del seu debut literari, comptava amb Mel i metzines i Càmfora. En totes dues, la pèrdua de les arrels, la recerca dels orígens, la identitat i els [...]
[...] unes experiències que van influir molt en novel·les com ara Pedra de tartera, País íntim i Mel i metzines. Per a Jaume Cabré, la relació va sorgir de la casualitat d’un viatge per la comarca, que [...]