Un llibre de Josep M. Espinàs
Edicions La Campana, 2004 – 239 pàg.
Reg. 18.015 – CL N ESP
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)
La literatura de viatges de Josep M. Espinàs, que ja ha arribat als setze títols, té el seu origen en aquest volum. Aquell Viatge al Pirineu de Lleida, que Espinàs va fer l’any 1956 amb Camilo José Cela, va ser la partida de naixement d’un gènere narratiu que, llibre a llibre, ha obtingut l’adhesió dels lectors.
Aquesta nova edició, revisada a fons per l’autor, ha modificat el títol original perquè fos coherent amb la resta de títols posteriors que han identificat aquesta sèrie: A peu per la Terra Alta, A peu per la Llitera, A peu pel Matarranya, A peu per Castella, etc. Rebatejat, doncs, com a A peu pel Pallars i la Vall d’Aran, aquest llibre conserva, augmentada pel pas dels anys, la suggestió d’un temps en què el Pallars i l’Aran no tenien estacions d’esquí, els guàrdies civils anaven amb bicicleta i la centraleta de telèfons de Salardú la feia funcionar, manualment, una noia en un racó de menjador d’una antiga fonda.
Aquestes pàgines, doncs, són el document excepcional d’uns fets i personatges que avui ja semblen increïbles i que Josep M. Espinàs manté vius per semper amb una prosa sensible i atractiva.
[...] diaris de viatges de Francisco de Zamora, Arthur Young, Antoni Ma. Alcover, Camilo José Cela o Josep Ma. Espinàs. No us quedeu amb el desig de conèixer d’a prop aquesta visió inèdita del Pallars: [...]