Blanca com la neu, vermella com la sang

Un llibre d’Alessandro D’Avenia
Traducció de Neus Nueno
Rosa dels Vents, 2010 – 263 p.
BIB-ID 1554145906 – N DAV
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

«Vaig néixer el primer dia de classe. He crescut i madurat en només dos-cents dies.»
Entre missatges de mòbil, deures, pòsters, cançons, partits, motos, mirades i somriures trobem en Leo, un jove immers en l’adolescència. Una etapa de professors insuportables, pares que no entenen res, apostes amb companys d’institut, victòries memorables i derrotes impossibles, amics inseparables i amigues com germanes, cartes per llegir, missatges per enviar i amors que no s’oblidaran mai. Un univers en clau en el qual irromp un nou professor, un veritable somiador que posa a prova els alumnes i els obliga a fer-se preguntes sobre la vida i els somnis. Unes qüestions que a en Leo li costa respondre, però que a poc a poc l’acosten a l’incomprensible i llunyà món dels adults.
A més a més, en Leo té un enemic al qual tem: el color blanc. Perquè, per a en Leo, totes les emocions tenen color, i el blanc és l’absència, la solitud i la pèrdua. El blau és el color de l’amistat, i el dels ulls de la Sílvia, la seva millor amiga: lleial, serena, la persona que sempre li fa costat. El vermell, en canvi, és el color de l’amor, de la passió, de la sang; vermell és el color dels cabells de la Beatrice. Perquè ara en Leo ja té un somni: es diu Beatrice, tot i que ella encara no ho sap.
Quan en Leo descobreix que la Beatrice està malalta i que la seva malaltia està relacionada amb aquell blanc que tant l’espanta, haurà de buscar dins seu, sagnar i renéixer per entendre que els somnis no tenen fi i que sempre s’ha de trobar el coratge per creure en quelcom més gran.

Una novel·la valenta que, a través del monòleg d’en Leo – a vegades despreocupat i brillant, a vegades més íntim i afligit -, explica què li passa, a un adolescent, quan de sobte, en la seva vida, apareixen la incomprensió i el patiment. Alessandro D’Avenia ofereix una resposta que, com qualsevol resposta verdadera, no aspira a ser definitiva, però tampoc es mostra vacil·lant ni resignada.