Biblioteca Pública de Sort

Societat Andorrana de Ciències, 2011 – 238 pàg.
BIB-ID 1554034594 – CL 008 TRO
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Setenes Trobades Culturals Pirinenques (2010 : la Seu d’Urgell)

Direcció i coordinació a càrrec de Roberto Rodríguez Fernández
Instituto Geológico y Minero de España, 2010 – 217 pàg. + 1 mapa
BIB-ID 1554034350 – CL 55 PAR
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Esta guía es la llave para descubrir los secretos geológico de este maravilloso Parque Nacional situado en el corazón del Pirineo. La última edad de hielo dio lugar a grandes glaciares que esculpieron las rocas graníticas formando picos agrestes, afiladas aristas y valles profundos. Las rocas desnudas nos muestran una historia tortuosa, que se expresa en forma de pliegues imposibles como los de las calizas de Els Encantats o de cristales que nos revelan el origen magmático de los granitos del parque. La huella actual de este episodio gélido son centenares de lagos, diseminados por todos los rincones, unidos por ríos que discurren por suaves meandros o saltan paredes rocosas formando ruidosas cascadas. Pero esta guía también nos muestra por un lado cómo el hombre, a lo largo de la historia, ha incidido sobre el paisaje geológico y, por otro, los fenómenos naturales que pueden representar un peligro y cómo evitarlos.

Un llibre de Xavier Ródenas Mayor, Mireia Jiménez Rosell i Anna Pou Calzada
Aixortà Gestió Responsable del Territori, 2011 – 62 pàg.
BIB-ID 1554032253 – CL 630 ROD
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Ordenant les forests comunals
Projectes d’ordenació forestal del municipi (2002-2010)

Un llibre de Josep Clara
Rafael Dalmau Editor, 2010 – 205 pàg.
BIB-ID 1554152773 – CL 725 CLA
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Al final de la II Guerra Mundial, en temps de dubtes per a la supervivència de la dictadura del general Franco, el règim va ordenar la fortificació de tota la serralada dels Pirineus – des del Cap de Creus fins al País Basc -, per frenar la hipotètica invasió d’un exèrcit modern i ben equipat que havia de venir del nord. El territori català se’n va endur la grossa, ja que dels 169 nuclis de resistència previstos, 96 corresponien a Catalunya. De les cap a sis mil obres de ciment armat que ho preveia d’alçar-hi, se n’aixecaren prop de la meitat. No van tenir una utilitat pràctica, perquè la invasió no arribà mai, però deixaren una petja insondable sobre el paisatge. La gent les coneixia com a fortins, búnquers, nius de metralladores, casamates, blocaus…, però no en va poder saber l’abast exacte fins que fou aixecat el secret militar. Moltes d’elles han resistit el pas del temps i, com a restes de l’era de violència i de l’arquitectura de campanya, mantenen un innegable significat històric, patrimonial i simbòlic.
Aquest llibre ofereix, en una primera part, les característiques generals de la popularment denominada Línia Gutiérrez, Pérez o Franco: context històric, zones defensives, tipus d’obres, constructors, ritme de treball, manteniment, etc., i a la segona es donen les dades específiques de cadascun dels sis subsectors en què van ser integrats els 96 centres de resistència dels Pirineus catalans. La documentació gràfica i la de l’apèndix documental complementen adequadament el tema d’estudi.

Josep Clara, doctor en filosofia i lletres (secció d’història) per la Universitat Autònoma de Barcelona, és professor titular d’història contemporània a la Universitat de Girona i membre corresponent de la Real Academia de la Historia. S’ha interessat, principalment, pel Sexenni Democràtic, la II República i el franquisme, i n’ha escrit més de trenta llibres.

Un llibre de Joan Bellmunt i Figueras
Pagès Editors, 1995 – 372 pàg.
BIB-ID 1554031056 – CL 39 BEL
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Inclou fets, costums i llegendes de Mentui, Montardit de Baix (Ribera de Montardit), Montardit de Dalt (Montardit), Montcortès de Pallars, Montenartró, Montesclado, Norís, Olp, Peracalç, Peramea, Pernui, Puifornui, El Pujalt, Pujol, Rialp, Ribera de Cardós, Rodés, Romadriu de la Ribalera, Roní, Rubió, Sant Romà de Tavèrnoles, Sant Sebastià de Buseu, Sarroca, Saurí, Sellui, Solduga, Son, Soriguera, Sorpe, Sorre, Sort, Surp, Surri, Tavascan, Tírvia, Tor, Tornafort, Unarre, Useu, València d’Àneu i Vilamur.

Un llibre de Xavier Tarraubella i Mirabet
Editorial Virgili & Pagés, 1990 –  273 pàg.
BIB-ID 1554031047 – CL 338 TAR
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç) 

Parlar de les característiques i de les conseqüències de la gran obra hidroelèctrica que a principis d’aquest segle va realitzar al Pallars la societat “Riegos y Fuerza del Ebro”, coneguda popularment com La Canadenca, és referir-se a uns fets que podem qualificar com a transcendentals per tot el que varen suposar.
La construcció de l’embassament de Sant Antoni produeix tot un seguit de canvis i transformacions immediates que afecten a diferents aspectes de la vida de la comarca, com són la població, el comerç, les comunicacions, la sanitat, les activitats culturals i d’esbarjo i, fins i tot, a la moral.
Però a més a més i sobretot, les activitats de la Canadenca influeixen decisivament en transformacions a llarg termini que resulten determinants per entendre l’evolució de la societat pallaresa fins els nostres dies, fins el punt de poder parlar d’un abans i un després de les obres.

F. Xavier Tarraubella i Mirabet va nèixer a Tremp l’estiu de l’any 1960. L’any 1984 es llicencià en Història Contemporània per la Universitat de Barcelona i l’any 1987 obté el títol de Diplomat en Biblioteconomia i Documentació.
Actualment treballa com arxiver a l’Arxiu Municipal de l’Ajuntament de Barcelona.
A més a més d’alguns articles sobre arxius i documentació, és coautor de les obres Dos-cents anys d’imprenta al Pallars: recull de premsa i bibliografia (1986) i Tremp: 1884-1984 (1987).

Un llibre de Vicenç Bosch
Garsineu Edicions, 1997 – 38 pàg.
BIB-ID 1554031010 – CL 793 GIL
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Un llibre de Xavier Gil
Pròleg de Josep Maria Bringué i Portella
Garsineu Edicions, 2000 – 182 pàg.
BIB-ID 1554030976 – CL 332 GIL
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Xavier Gil ens ofereix en aquest llibre un estudi sobre la desamortització civil al Pallars Sobirà amb els objectius següents: analitzar fins a quin punt la seva evolució va ser diferent a la d’altres zones; saber fins on va resultar útil per al nou estat liberal, en procés de formació, clarificar situacions de propietat en una zona relativament allunyada dels grans centres de poder; esbrinar si va comptar amb el suport d’una burgesia agrària amb voluntat d’accedir al poder polític.
Tot això s’estudia a partir del cas concret de la muntanya de Llessui i dels conflictes que s’hi generaren arran de la implantació de la legislació liberal.
«Tradició i canvi – com diu Josep M. Bringué al pròleg -, aquesta és la conclusió que podem extreure de la lectura d’aquest llibre. Adaptacions d’una cultura ben antiga, però adequació a les noves formes d’explotació.»
En definitiva, es tracta d’una aportació important en què, des del cas particular, es pot arribar a entendre un dels aspectes cabdals de l’economia pallaresa dels segles XIX i XX com és el de l’explotació dels recursos forestals, els canvis de titularitat i la seva funcionalitat.

Xavier Gil i Salvador (Barcelona, 1968) és llicenciat en història contemporània per la Universitat de Barcelona.
Ha realitzat diferents tasques editorials i ha estat col·laborador de la revista L’Avenç.
El llibre La desamortització dels béns comunals al Pallars Sobirà. El cas de Llessui és fruit de la seva tesi de licenciatura, dirigida pel Dr. Joan Garrabau.
A l’actualitat realitza els cursos de doctorat a la UAB.

Un llibre d’Antoni M. Parramon i Doll
Instituto de Estudios Ilerdenses, 1974 – 51 pàg.
BIB-ID 1554030958 – CL 248 PAR
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Un llibre de Michel Cosem
Garsineu Edicions, 1994 – 142 pàg.
BIB-ID 1554030859 – CL 398 COS
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Michel Cosem (Tunis, 1939) ens ofereix en aquesta antologia una mostra ben representativa de rondalles i llegendes del ric repertori pirinenc de narrativa tradicional. Cosem -que seguí estudis de lletres i de ciències polítiques a Tolosa de Llenguadoc – novel·lista, poeta, assagista, antòleg, és una persona idònia per copsar tota màgia d’aquestes narracions, així com per valorar-ne l’origen llunyà i la labor de la memòria col·lectiva transmetent, de generació en generació, aquest ric i peculiar llegat. Aquest és el seu primer llibre traduït al català.