Biblioteca Municipal de Sort

Un llibre de Rosalía de Castro
Introducció, notes i proposta didàctica de Joaquín Mindán
La Galera Editorial, 2008 – 241 pàg.
Reg. 18.087 – P CAS
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Rosalía de Castro es una de las figuras capitales de la poesía contemporánea, creadora de una obra polifacética. Cultivó los temas sociales, denunció las injusticias (la pobreza, la emigración, la subordinación de la mujer, etc.) y reivindicó la lengua y la cultura gallegas. Por su visión desolada de la vida y del mundo, se la considera una precursora del existencialismo. Sus innovaciones métricas anticipan la renovación que después consolidará el Modernismo. Por todo ello, Rosalía es una adelantada a su tiempo. Su poesía siempre estará de actualidad: mientras en el mundo haya injusticias, seres infelices, mujeres abandonadas, amores desgraciados, ahí estará Rosalía y ahí estarán sus versos. Tal es su grandeza.
Esta antología contiene una amplia selección de sus poemas, anotados y comentados, además de una introducción y una completa propuesta didáctica.

Un llibre de Maria-Mercè Marçal
Estudi preliminar, propostes de treball i de comentaris de text a cura de Mercè Otero Vidal
Edicions 62, 2008 – 158 pàg.
Reg. 18.082 – P MAR
Més informació a la pàgina web de l’autor (enllaç)

La present edició vol posar a l’abast del públic jove l’obra d’una autora jove, perquè Maria-Mercè Marçal tenia vint-i-set anys quan va publicar Bruixa de dol. Es tracta d’una obra compromesa amb la vida, amb la llengua i amb l’amor i la llibertat, temes que l’autora tracta amb formes poètiques populars i clàssiques alhora, i amb imatges que reclamen una lectura alternativa i agosarada perquè expressen la seva vivència de dona i de feminista.
La fecunditat de l’entramat de forma i fons en la poesia de Maria-Mercè Marçal es podria comparar amb l’arrapament de l’heura que tan significativa i important va ser en la seva vida i en la seva obra. Bruixa de dol és una obra amb una dinàmica progressiva que va d’un jo més íntim a un nosaltres col·lectiu, les dones (fades i bruixes), més èpic.

Un llibre de Rosa Maria Bisbal
Pròleg de Carles Duarte
Parnass Ediciones, 2009 – 77 pàg.
Reg. 17.855 – P BIS
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

A Balada dels mots, aquest llibre que teniu a les mans, Rosa-Maria Bisbal hi va resseguint des de records d’infantesa, com les nines de paper, fins a impressions del present més immediat, vinculades a Internet i els correus electrònics. L’autora fa un cert balanç vital, on anem descobrint fragments de la seva biografia, vessats del seu compromís apassionat amb l’existència, aspectes de la seva personalitat, de la seva capacitat d’entusiasme, l’empremta de la presència amorosa en el seu itinerari emocional, el batec de la seva dimensió espiritual, el seu interès pel món clàssic, la seva reivindicació decidida de la llengua catalana i dels trets que configuren la nostra identitat col·lectiva, la seva comunió amb la terra i el paisatge…

Edició a cura de Rosa Delor, Isabel Grifoll i Lluïsa Julià
Castellnou Edicions, 2008 – 302 pàg.
Reg. 17.735 – P ANT
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Antologia de la poesia catalana proposa al lector un viatge a través de la producció poètica en llengua catalana des dels orígens fins a l’actualitat. Després d’una etapa inicial dedicada als trobadors, que componen en occità, el recorregut literari segueix el fil conductor de la història amb tots els seus avatars, de l’esplendor literària a la Corona d’Aragó en època medieval, a la poesia barroca del temps de la unió de les corones hispàniques, al rellançament de la poesia moderna durant la Renaixença, i entra posteriorment al segle XX, brillant i esponerós, per diversificar-se en una multiplicitat de corrents i propostes (modernisme, noucentisme, avantguarda, simbolisme, etc.), que la guerra civil no estronca, però sí que condemna a la diàspora o a la interiorització; tanmateix, els anys de la postguerra deixen pas a una represa poètica que recupera gradualment l’espai públic i que, amb el final del franquisme i la normalització de les institucions democràtiques, es vitalitza definitivament.
La present antologia és també un recorregut per la diversitat poètica al llarg de nou segles d’història literària. Diversitat de formes conreades (octaves clàssiques de decasíl·labs, sonets, odes, cal·ligrames, etc.), de temàtiques (l’amor, la mort, la inquietud religiosa, el paisatge, el compromís nacional o civil, etc.), i diversitat dels poetes i les poetes (per procedència geogràfica, social o de gènere). Riquesa de veus i propostes líriques que, amatents i permeables a aportacions culturals de tota mena, això no obstant, han anat enfortint des d’antic, i consolidant al llarg dels segles, la tradició poètica catalana.

Rosa Delor és doctora en Filologia Catalana. Ha publicat estudis sobre l’obra de diversos poetes del segle XX entre els quals Bartomeu Roselló-Pòrcel, Joan Vinyoli, Pere Gimferrer i, en especial, Salvador Espriu, sobre el qual ha escrit Els anys d’aprenentatge (1929-1943) i altres contribucions. Actualment treballa sobre Víctor Català, Joan Fuster i el cinema, i està enllestint un volum de poesia per a l’edició crítica de les obres completes de Salvador Espriu, de la qual és directora.
Isabel Grifoll és doctora en Filologia Catalana i professora de literatura catalana medieval i de literatures romàniques a la Universitat de Lleida. S’ha dedicat a l’estudi de la literatura catalana medieval. Ha publicat diversos treballs sobre els trobadors, la lírica a la Corona d’Aragó, Ausiàs March, la narrativa occitanocatalana en vers i la novel·la cavalleresca. En aquesta mateixa col·lecció ha editat Lo somni de Bernat Metge i Tirant lo Blanc de Joanot Martorell.
Lluïsa Julià, investigadora i assagista, actualment és secretària de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana. Doctora en Filologia Catalana (Universitat de Barcelona), el seu camp d’estudi és la literatura moderna i contemporània sobre la qual ha publicat diversos llibres, articles i n’ha editat textos. Destaquen els escrits sobre Joaquim Ruyra, Miquel Llor, Caterina Albert, Maria-Antònia Salvà o Maria-Mercè Marçal.

Edició de Carlos Alvar i Jenaro Talens
Galaxia Gutenberg, 2009 – 1250 pàg.
Reg. 17.438 – P LOC
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Este libro ofrece, por vez primera en el panorama editorial español, una amplia muestra en edición bilingüe de la poesía lírica producida en las ocho lenguas que convivieron y dialogaron a lo largo de casi siete siglos en la Hispania medieval: latín, árabe, hebreo, mozárabe, provenzal, galaico-portugués, castellano y catalán.
La poesía lírica en la Europa medieval se caracteriza por la coexistencia de tres corrientes perfectamente definidas y, en principio, delimitadas con toda claridad: la lírica tradicional, en lengua vernácula; la lírica culta, escrita en latín; y la lírica cortés, culta, pero escrita en lengua vulgar. En este volumen se recoge la riqueza de estas corrientes en la Península Ibérica: desde los primeros poemas en latín del Cancionero de Ripoll a la poesía escrita en árabe o en hebreo; de las jarchas mozárabes a los grandes trovadores como Guillem de Berguedà o Guillem de Cervera; de la poesía galaico-portuguesa de Alfonso X el Sabio a los poemas de mester de clerecía de Gonzalo de Berceo o Juan Ruiz; de la poesía de la época de los primeros Trastámara o de la corte de Juan II de Castilla a poetas de la talla de Jorge Manrique o Juan del Encina; o la poesía catalana de Ramon Llull a Jaume Gasull, pasando por Ausiàs March.
Los poco más de cuatrocientos poemas recopilados en Locus amoenus construyen así un riquísimo mosaico de tradiciones poéticas y de poetas singulares, y dejan de manifiesto un valioso entramado de lenguas y culturas.

Autora: Dolors Miquel
Edicions 62, 2007 – 68 pàg.
Reg. 17.279 – P MIQ
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

«Vaig néixer a la ciutat de Lleida l’any 1960, en un entorn idíl·lic i d’una gran felicitat. Als sis anys, gairebé al mateix temps que era expulsada d’aquest paradís, vaig descobrir el paradís de l’escriptura: recordo perfectament el primer text que vaig escriure i l’efecte que produiren les paraules sobre mi. En canvi no recordo l’arribada d’una tele, quan devia tenir uns quatre anys, a casa de la meva padrina.
La meva família era un lloc on l’art i la cultura eren completament inexistents i on no tenien ni cabuda ni importància ni llibres, ni discos, ni pintura, ni teatre, ni cine, ni folklore, ni dansa, ni res que s’hi assemblés. Aquest fet va ser transcendental per a la meva escriptura i va marcar aquesta desviació insòlita que patia en mi l’anar de les generacions de la carn. D’aquests moviments subtils van néixer entre altres coses els meus llibres de poesia, entre els quals aquesta Missa pagesa, segurament influïda per les anades a la Torre familiar, tal i com anomenem masia a tot Lleida.»
Dolors Miquel

Autor: Ryszard Kapuściński
Traducció i pròleg d’Abel A. Murcia Soriano
Bartleby Editores, 2008 – 233 pàg.
Reg. 17.205 – P KAP
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Esta Poesía completa recoge por primera vez toda la obra poética conocida de Ryszard Kapuściński y se convierte así en la edición más extensa en cualquier lengua – incluida la polaca – jamás publicada del autor. Estas páginas sorprenderán al lector: frente al Kapuściński reportero, periodista o fotógrafo crece la desconocida figura del poeta en una búsqueda permanente a través de la palabra y el lenguaje. Aunque sus primeros textos de juventud fueron en verso, luego abandonados por su pasión periodística, será a partir de la implantación de la ley marcial en Polonia a principios de los años ochenta del pasado siglo cuando Kapuściński se centre en una forma de expresión que él consideraba «más personal». Fruto de esa «extraña y preciosa sensación» que es «escribir poesía» son estas páginas, lector.

Autor: Friedrich Hölderlin
Traducció i presentació de Jordi Llovet
Quaderns Crema, 1999 – 127 pàg.
Reg. 17.037 – P Höl
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Edició bilingüe

Autor: Jacint Verdaguer
Edició a cura de Marina Gustà
Enciclopèdia Catalana, 2005 – 155 pàg.
Reg. 16.698 – P Ver

Jacint Verdaguer (1845-1902) és un dels poetes catalans més decisius de totes les èpoques i, també, un prosista remarcable, que tingué el do de la llengua i que va escriure d’una manera que, per al seu temps, és veritablement sorprenent. Les composicions poètiques patriòtiques i religioses de l’autor tingueren una gran difusió, ja que Verdaguer fou un autèntic poeta popular, però van ser els seus poemes èpics llargs, L’Atlàntida i Canigó, principalment, els que fomentaren el seu gran renom, no tan sols dintre de la Península sinó, també, arreu d’Europa.

Canigó és la gran epopeia catalana que narra els orígens llegendaris de la Catalunya cristiana a través de diversos elements de procedència folklòrica, i respon a la voluntat de Verdaguer de posar les bases per a la reconstrucció del país, tant des del punt de vista civil i nacional com religiós. Estructurat en dotze cants i un epíleg, el cèlebre diàleg entre els campanars dels monestirs de Cuixà i del Canigó, és un cant apassionat a la natura i una autèntica exaltació de la geografia catalana, alhora que un magnífic monument literari, un fastuós devessall d’imatges recreades amb una esplèndida riquesa lèxica. La narració és una barreja de personatges reals de la nostra història medieval amb d’altres de ficció i l’argument ens explica com Gentil, fill de Bernat Tallaferro, encisat per la fada Flordeneu, és mort pel seu oncle Guifré, acusat de traïció. Finalment, l’abat Oliba planta la creu al cim del Canigó.