Biblioteca Pública de Sort

Un llibre d’Aristòfanes
Traducció de Cristián Carandell
Adesiara, 2010 – 169 pàg.
BIB-ID 1554152458 – T ARI
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

A l’Atenes clàssica, els polítics incompetents, moguts pels seus interessos de sempre, han tornat a portar la ciutat a fer la guerra contra Esparta. Com que ells són del tot incapaços de sortir-se’n, les dones de tot Grècia, encapçalades per Lisístrata, decideixen aturar el conflicte amb l’únic mitjà que tenen al seu abast: abstenir-se de mantenir relacions sexuals amb els homes fins que no es firmi la pau. Representada per primera vegada l’any 411 aC, aquesta comèdia genial ens demostra irremissiblement que les coses, després de tants anys, almenys en política, no han canviat pas gaire.

Un llibre de Nikolái V. Gogol
Amb textos de Jan Kott, Vissarión G. Belinski i Andréi Biely
Traducció i selecció de textos de Fernando Otero Macías i José Ignacio López Fernández
Alba, 2010 – 294 pàg.
BIB-ID 1554152953 – T GOL
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

El estreno de El inspector en abril de 1836, delante del zar y de toda la corte imperial, puso en una situación tan delicada a Nikolái V. Gógol que él mismo creyó conveniente echar tierra por medio y «emigrar» a Roma. En esta farsa que combina la arlequinada con el teatro de marionetas, dice Jan Kott, «hallamos la misma tragicomedia grotesca y pavorosa que creíamos un descubrimiento del teatro del absurdo de Beckett y Ionesco». En el siglo XX, la virulencia de su sátira sobre el poder y su modernidad formal han tentado a muchos directores de escena (recordemos el mítico montaje de Meyerhold en 1926). El casamiento une a un tipo superfluo e indeciso y a un factótum insolente en un proyecto de boda que nunca llega a realizarse. Y Los jugadores, que enarbola una rica trama de engaños en la que los embaucadores son a la vez embaucados, parece casi anunciar a David Mamet. Estas tres obras – las más importantes de Gogól – se reúnen aquí en una nueva traducción de Fernando Otero y José Ignacio López Fernández, acompañadas de textos reveladores de Jan Kott, del crítico Vissarión G. Belinski, y del escritor Andréi Biely sobre el montaje de Meyerhold.

Un llibre de Josep M. Benet i Jornet
Edicions 62, 1990 – 91 pàg.
BIB-ID 1554029329 – T BEN
Més informació a la pàgina web de l’autor (enllaç)

No claudiquis per res ni per ningú! Sempre a la teva, em sents, idiota? A la teva! I si jo et faig nosa, una bona empenta i endavant! A la teva, només a la teva i sempre a la teva! Ho entens finalment?

Un llibre de Jordi Galceran
Pròleg d’Enric Gallén
Edicions 62, 2010 – 468 pàg.
BIB-ID 1554150856 – T GAL
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Jordi Galceran (Barcelona, 1964) és un dels dramaturgs més destacats del nostre país, reconegut internacionalment. Va iniciar la seva carrera professional a finals dels anys noranta, coincidint amb un moment de grans canvis dins el món del teatre, quan la dramatúrgia catalana buscava una normalització escènica de la literatura dramàtica catalana amb produccions competitives d’alta qualitat artística, d’entreteniment i adreçades a un públic ampli. El seu paper com a dramaturg va ser i continua sent clau, en aquest sentit. El seu teatre ha buscat sempre la connexió directa amb l’espectador tant per la tria d’arguments com per la manera de posar-los en escena. A part de l’èxit sense precedents aconseguit amb El mètode Gronhölm (2003), Galceran ha guanyat dos dels premis de teatre més prestigiosos: el XX Premi Born de Teatre amb Paraules encadenades (1994) i el Premi Ignasi Iglésias de l’Institut del Teatre amb Dakota (1994).
Sis comèdies ofereix un recorregut per la trajectoria dramàtica de Jordi Galceran, a partir de sis de les seves millors peces teatrals. El lector podrà resseguir la seva evolució des dels seus inicis fins a les seves darreres creacions: Dakota (1994), Paraules encadenades (1994), Fuita (1994), El métode Grönholm (2003), Carnaval (2005) i la inèdita Cancun (2007), que es va representar amb gran èxit el passat 2009, són les obres que componen aquesta antologia. Aquesta edició incorpora un pròleg a càrrec d’Enric Gallén, que ofereix al lector una mirada incisiva sobre els aspectes clau de l’obra del dramaturg.

Un llibre de Manuel Veiga i Rodolf Sirera
Proa, 2005 – 165 pàg.
BIB-ID 1554056860 – T VEI
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Durant la temporada 2002-2003, el TNC va engegar el Projecte T6, un programa que ofereix als dramaturgs la possibilitat d’escriure i estrenar un text segons un procés que comprèn des de la discussió de les primeres idees i intuïcions fins a la participació de l’autor en la producció de l’espectacle. En l’actual temporada 2004-2005, editem els textos de Carles Batlle, Isabel Díaz, Manuel Veiga i Rodolf Sirera.

Manuel Veiga (Barcelona, 1964) és llicenciat en Art Dramàtic per l’Institut del Teatre de Barcelona, ha treballat d’actor per al cinema, la televisió i el teatre (darrerament, l’hem pogut veure en muntatges com ara Dissabte, diumenge, dilluns o Primera plana, sota la direcció de Sergi Belbel). A hores d’ara, ha estrenat i publicat, en català i en castellà, diversos textos, entre els quals podem destacar Tempesta de neu (Premi SGAE/AADPC 1995), La mort dins una baralla de naips (Premi Salvador Espriu 1995), Recreo (Premi SGAE 1997), Una hora de felicitat (estrenada a la Sala Muntaner el 1997), La botiga de les mil i una nits (estrenada a l’Espai el 2001) o El cant de la sirena (Premi Manuel de Pedrolo, Ciutat de Tàrrega 2003).

Rodolf Sirera (València, 1948). D’entre les seves obres dramàtiques destaquen Plany en la mort d’Enric Ribera (1972), El verí del teatre (1978), La primera de la classe (1983), Cavalls de mar (1986, amb Josep Lluís Sirera) o Indian Summer (1987). Els seus darrers textos són Maror (1994), Punt de fuga (1999), Silenci de negra (2000, amb Josep Lluís Sirera) i La mirada de l’alquimista (2001). Ha obtingut nombrosos premis, entre ells el Sanchís Guarner, Carlos Arniches, Ignasi Iglésias, Ciutat de Barcelona, Ciutat de València de la Crítica, Serra d’Or de la Crítica, Ciutat de Granollers, Ciutat d’Alcoi, Premi Born de Teatre, Premi de Teatre de la Comunitat Valenciana o el Premi Nacional de Teatre de la Generalitat de Catalunya.

Un llibre de Tirso de Molina
Edició d’Ignacio Arellano
Editorial Espasa Calpe, 2008 – 203 pàg.
Reg. 18.086 – T MOL
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Pocos personajes del teatro universal han conseguido la popularidad de Don Juan, que, convertido en un mito universal, encarna muy diversas pasiones humanas y suscita problemas ideológicos de toda índole. Si en el folclore europeo se documentan tradiciones del convidado de ultratumba y tampoco faltan precedentes literarios del tipo del burlador de mujeres, es innegable que la figura concreta capaz de engendrar una larguísima descendencia en muchas literaturas y géneros es El burlador de Sevilla, que Tirso de Molina alumbró en una creación genial. Se ha convertido ya en tópico hablar de las imperfecciones de la comedia y de su ruda improvisación.
En esta edición que ha preparado Ignacio Arellano, profesor de la Universidad de Navarra, el lector podrá encontrar un texto depurado en el minucioso cotejo de fuentes, un análisis de los complejos problemas de génesis y autoría, el resumen de las principales líneas interpretativas y, en fin, una demostración crítica de la espléndida eficacia escénica y poética de la obra.

Un llibre d’Enrique Jardiel Poncela
Edició, introducció i notes de Fernando Valls
Propostes de treball d’Amelia del Caño
Il·lustracions de Francisco Solé
Ediciones Vicens Vives, 2008 – 137 pàg.
Reg. 18.085 – T JAR
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

La estética renovadora del humor de Enrique Jardiel Poncela (1901-1952) alcanzó una de sus mayores cimas con Eloísa está debajo de un almendro (1940). En esta hilarante comedia propone Jardiel, frente al humor ramplón y casticista del chiste fácil y el lenguaje vulgar, una comicidad basada en lo inverosímil de las situaciones que viven los personajes y en la abigarrada escenografía, como resulta bien patente en el primer acto de la obra, una pieza antológica del teatro cómico. Pero, fascinado por los relatos de detectives, Jardiel decidió añadir a su comedia, junto al componente humorístico que la vertebra, el misterio, la trama policíaca y el carácter excepcional e imaginativo de esos personajes protagonistas. La hábil combinación de todos esos ingredientes convirtieron Eloísa está debajo de un almendro en la obra más representativa y lograda de su autor.
La presente edición ha sido ilustrada por Francisco Solé y cuenta con una introducción, unas notas aclaratorias y una parte final de propuestas de trabajo que estudian la obra desde el punto de vista literario y lingüístico.

Un llibre d’Anton P. Cekhov
Edició i traducció d’Isabel Vicente
Editorial Cátedra, 2008 – 380 pàg.
Reg. 17.953 – T CEK
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

La filosofía de Antón Chéjov, continuador de la gran tradición humanista y democrática de la literatura realista rusa, se forma durante una época en que el movimiento de liberación pasa al proletariado. El autor refleja las contradicciones de la vida social de su país en las postrimerías del siglo XIX y vísperas de la revolución democrática burguesa de 1905 a 1907. Describe irónica y despiadadamente la degradación paulatina, tanto económica como cultural, de la nobleza latifundista, centrando su atención en la suerte de su propio estamento social: la intelliguentesia pequeño burguesa.
Chéjov introdujo un cambio radical en las formas de la dramaturgia, dando a la acción dramática una estructura nueva capaz de abarcar cualquier manifestación de la vida. Con una simple sucesión de cuadros cotidianos logra impresiones generales, a veces de una gran intensidad. La pintura sutil, la fluidez del diálogo, la novedad y lo candente de los temas ganaron al público y le dieron una gran popularidad en vida. El teatro de Chéjov es lo que Stendhal quería que fuese una novela: un espejo paseado a lo largo de un camino.