Biblioteca Municipal de Sort

Un llibre de Tirso de Molina
Edició d’Ignacio Arellano
Editorial Espasa Calpe, 2008 – 203 pàg.
Reg. 18.086 – T MOL
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Pocos personajes del teatro universal han conseguido la popularidad de Don Juan, que, convertido en un mito universal, encarna muy diversas pasiones humanas y suscita problemas ideológicos de toda índole. Si en el folclore europeo se documentan tradiciones del convidado de ultratumba y tampoco faltan precedentes literarios del tipo del burlador de mujeres, es innegable que la figura concreta capaz de engendrar una larguísima descendencia en muchas literaturas y géneros es El burlador de Sevilla, que Tirso de Molina alumbró en una creación genial. Se ha convertido ya en tópico hablar de las imperfecciones de la comedia y de su ruda improvisación.
En esta edición que ha preparado Ignacio Arellano, profesor de la Universidad de Navarra, el lector podrá encontrar un texto depurado en el minucioso cotejo de fuentes, un análisis de los complejos problemas de génesis y autoría, el resumen de las principales líneas interpretativas y, en fin, una demostración crítica de la espléndida eficacia escénica y poética de la obra.

Un llibre d’Enrique Jardiel Poncela
Edició, introducció i notes de Fernando Valls
Propostes de treball d’Amelia del Caño
Il·lustracions de Francisco Solé
Ediciones Vicens Vives, 2008 – 137 pàg.
Reg. 18.085 – T JAR
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

La estética renovadora del humor de Enrique Jardiel Poncela (1901-1952) alcanzó una de sus mayores cimas con Eloísa está debajo de un almendro (1940). En esta hilarante comedia propone Jardiel, frente al humor ramplón y casticista del chiste fácil y el lenguaje vulgar, una comicidad basada en lo inverosímil de las situaciones que viven los personajes y en la abigarrada escenografía, como resulta bien patente en el primer acto de la obra, una pieza antológica del teatro cómico. Pero, fascinado por los relatos de detectives, Jardiel decidió añadir a su comedia, junto al componente humorístico que la vertebra, el misterio, la trama policíaca y el carácter excepcional e imaginativo de esos personajes protagonistas. La hábil combinación de todos esos ingredientes convirtieron Eloísa está debajo de un almendro en la obra más representativa y lograda de su autor.
La presente edición ha sido ilustrada por Francisco Solé y cuenta con una introducción, unas notas aclaratorias y una parte final de propuestas de trabajo que estudian la obra desde el punto de vista literario y lingüístico.

Un llibre d’Anton P. Cekhov
Edició i traducció d’Isabel Vicente
Editorial Cátedra, 2008 – 380 pàg.
Reg. 17.953 – T CEK
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

La filosofía de Antón Chéjov, continuador de la gran tradición humanista y democrática de la literatura realista rusa, se forma durante una época en que el movimiento de liberación pasa al proletariado. El autor refleja las contradicciones de la vida social de su país en las postrimerías del siglo XIX y vísperas de la revolución democrática burguesa de 1905 a 1907. Describe irónica y despiadadamente la degradación paulatina, tanto económica como cultural, de la nobleza latifundista, centrando su atención en la suerte de su propio estamento social: la intelliguentesia pequeño burguesa.
Chéjov introdujo un cambio radical en las formas de la dramaturgia, dando a la acción dramática una estructura nueva capaz de abarcar cualquier manifestación de la vida. Con una simple sucesión de cuadros cotidianos logra impresiones generales, a veces de una gran intensidad. La pintura sutil, la fluidez del diálogo, la novedad y lo candente de los temas ganaron al público y le dieron una gran popularidad en vida. El teatro de Chéjov es lo que Stendhal quería que fuese una novela: un espejo paseado a lo largo de un camino.

Autor: Jordi Galceran
Proa Edicions, 2006 – 84 pàg.
Reg. 17.247 – T GAL
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Jordi Galceran (Barcelona, 1964) és un dels dramaturgs més reconeguts de l’actualitat. Va guanyar el Premi Born de Teatre, l’any 1995, amb Paraules encadenades, que es va estrenar al Romea el 1998, dirigida per Tamzin Townsend. El mateix any va rebre el Premi Ignasi Iglesias amb Dakota, que es va estrenar el 1996 al Poliorama, amb direcció de Josep M. Mestres. Ha fet traduccions i adaptacions de diverses obres. Ha treballat com a guionista de televisió a Nissaga de poder i El cor de la ciutat, entre altres sèries. Amb El mètode Grönholm (2003) ha obtingut l’èxit més espectacular: l’obra es manté encara en cartell i se n’ha rodat una adaptació cinematogràfica. Ara per ara, té produccions en marxa o previstes a una vintena de països i ja ha estat vista per més d’un milió d’espectadors.

Després de l’èxit internacional d’El mètode Grönholm, Jordi Galceran recupera amb aquest thriller policíac el suspens pur en el teatre. En una comissaria de policia quatre agents intenten resoldre la desaparició d’una criatura. No hi ha pistes, ni mòbil i tampoc no es demana rescat. Cap explicació lògica: només la presència del mal, un mal desconegut i sàdic, que sacseja la vida de tots els personatges. Sergi Belbel, director de l’obra, n’ha dit: «L’autor s’ha proposat desafiar l’espectador, fer-lo vibrar, sofrir, sentir i, a més, plantejar reptes a la seva intel·ligència i a la seva sensibilitat. Què més es pot demanar?»

Autor: Àngel Guimerà
Versió de Sergi Belbel
Proa Edicions, 2006 – 137 pàg.
Reg. 17.212 – T GUI
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Estrenada l’any 1893 al Teatre Romea enmig d’un clima d’enfrontament social, En Pólvora inaugura l’etapa culminant de la dramatúrgia d’Àngel Guimerà. L’autor va escriure que havia volgut crear una obra «completament a la moderna», i és per això que decideix prescindir del vers i defugir el costumisme de la seva etapa anterior. Efectivament, l’autor farà un salt cap a la modernitat tot apostant pel realisme: En Pólvora és un drama de passions amb el rerefons social dels conflictes del moviment obrer. En Marcó, anomenat “en Pólvora” pels seus cops de geni, ha hagut de fugir a França per haver mort un home, deixant enrere la feina a la fàbrica tèxtil, els amics (especialment en Toni, que el considera com un germà), i un amor, la Taneta, ara pretesa per en Francesc, l’encarregat de la fàbrica. En Marcó haurà de desafiar les autoritats i tornar al poble per recuperar la Taneta. Així es desencadena un conflicte entre el poder i els treballadors, que s’entrellaça amb el triangle amorós format per la Taneta, en Francesc i en Pólvora.

Àngel Guimerà (1845-1924) és, sense cap mena de dubte, l’autor català de més prestigi del segle XIX. Si bé va començar la seva carrera literària en el camp de la poesia (va ser proclamat Mestre en Gai Saber l’any 1877), és com a dramaturg que va assolir un reconeixement més gran. L’any 1879 va estrenar Gala Placídia, la seva primera tragèdia. En les seves primeres obres, Guimerà va optar per cultivar la tragèdia romàntica en vers: El fill del rei (1886), Mar i cel (1888, el seu primer gran èxit), Rei i monjo (1890). A la dècada de 1890 l’autor s’acosta, de manera gradual, al drama social de caire més realista. En aquest sentit, En Pólvora (1893), el seu primer drama en prosa, suposa tot un punt d’inflexió i serà la primera d’un seguit d’obres que marquen la seva etapa de plenitud: Maria Rosa (1894), La festa del blat (1896), Terra baixa (1897) i La filla del mar (1900). Poeta, dramaturg i polític (va arribar a presidir la Lliga de Catalunya), va morir a Barcelona el 18 de juliol de 1924. El seu enterrament va convertir-se en un multitudinari homenatge popular.