La primavera dels indign@ts

Un llibre de Sebastià Bennasar
Meteorα, 2011 – 127 pàg.
BIB-ID 1554153781 – 329(46) BEN
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Un dia de maig, de cop i volta, va començar a concentrar-se gent a les places. Eren persones que acudien a un reclam llançat des de les xarxes socials, un reclam que cridava a aplegar-se per expressar el primer sentiment que provoca la injustícia: la indignació. Una indignació concitada, essencialment, per una salvatge crisi econòmica mundial, filla de l’especulació financera i de la corrupció política.
Primer van ser-ne pocs, l’endemà més, i després el seu creixement o disminució ja va dependre de tots plegats, del que passava a les places i del que hi passava fora. Més enllà de creences o de pertinences, els «indignats» han aconseguit que s’obrís el debat, que tothom es plantegés qüestions que, gràcies a ells, han abandonat l’estat latent i han entrat a casa nostra com una ventada. Els «indignats», amb més o menys encert segons els parers, ens han organitzat l’assaig d’una nova pràctica política.

Sebastià Bennasar (Palma de Mallorca, 1976) és escriptor i periodista vinculat al Diari de Balears i a diversos mitjans d’àmbit català. Llicenciat en Humanitats, ha publicat poesia, novel·la i assaig. Entre les seves obres destaquen A la sabana no hi ha temps per a la compassió, L’Estret de Torres, Connie Island i les novel·les El botxí de la ciutat de Mallorca, Cartes que no lliguen, Jo no t’espere i Mateu el president. Recentment ha publicat a Meteorα l’assaig Pot semblar un accident, sobre la novel·la negra en català.