La primera pràctica

Un llibre d’Albert Villaró
Columna, 2010 – 289 pàg.
BIB-ID 1554152368 – N VIL
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Dues històries comparteixen un mateix escenari i ressonen d’una època a l’altra. Dos rèquiems a doble cor.
Hivern de 1642. En plena Guerra dels Segadors, les tropes del coronel Le Bougon ocupen Lagrau, una petita ciutat dels Pirineus. Peremàrtir Estragués, jutge de crims, i mossèn Joan Areny, mestre de capella de la catedral, han de fer front a les conseqüències d’un accident que trasbalsa la vida de la ciutat.
Estiu de 1991. El Curs de Música Antiga a Lagrau fa que arribi a la ciutat un acolorit grup d’estudiants, procedents de mig món. El Roger – que és el país – toca la viola de gamba i la Caroline, suïssa, és contralt. Viuen nou dies d’una rara intensitat, acompanyats per la música de vells mestres de capella, alguns neguits i una passió que creix.
Una novel·la viva i vibrant sobre la creació, el creixement, la mort i el desig.