Hug, lo darrer comte…

1554205855

Dramatúrgia, text i direcció: Toni Alcalde
Repartiment: Rosa Mª Riba, Josep de Moner, Eulàlia Bosch, Arnau Colom, Aina Orteu, Jana Serra, Jofre Soler, Mariona Orteu i Ariadna Orteu
Col·laboració especial: Carles Canut
Dibuixos sobre sorra: Borja González
Ajudant de direcció: Toni Martín
Producció audiovisual: Joan Saeta
Il·luminació i so: La Sonsònia
Producció: Josep de Moner
Associació de Veïns d’Olp, 2013 – 36 pàg. + DVD
BIB-ID 1554205855 – CL T ALC
Més informació a l’Ajuntament de Sort (enllaç)

El darrer dia de la vida del nostre comte
El nostre darrer comte Hug Roger III no és un personatge qualsevol. Ja és el sisè any que us en venim parlant. Personatge mític, molt polifacètic, podem observar-lo de diversos angles.
Ell és qui va conformar la nostra ànima pallaresa, i com les nostres muntanyes és el que ens ha donat la nostra identitat. I, veritat que si contemplem qualsevol de les nostres muntanyes no la veiem sempre igual, que canvia cada dia i en cada estació, que és impossible fixar una única imatge ja sigui mental o digital?
Doncs a Hug Roger III el contemplem també sempre des d’una perspectiva diferent, i l’espectacle teatral que li dediquem, ens mostra cada any una nova faceta de la seva personalitat i dels pallaresos com a poble.
L’heroic setge d’Olp del 15 d’agost del 1485, que va ser l’origen d’aquestes festes, agafa aquest any una nova volada.
Ell va fer sempre el que li dictà la seva consciència i el que les circumstàncies li van permetre. La mort de Carles de Viana, triat com a hereu de la corona catalana i potser emmetzinat per la mare del futur Ferran el Catòlic, va portar Catalunya als deu anys de guerra civil (1462-1472) i aquesta va conformar el present i futur del Comte de Pallars i la seva vida de lluita. Tots varen canviar de bàndol, però ell es mantingué fidel i no va ser perdonat mai. Si els seus enemics el volien trobar, que l’anessin a buscar a les seves muntanyes del Pallars. I si era un proscrit, moltes vegades es va comportar com a tal.
I així va venir la Guerra del Pallars (1484-1487). Ferran el Catòlic i els seus aliats el van anar a trobar i el Pallars no va poder ser un regne independent, perquè els reforços que Hug Roger va anar a buscar a França no van arribar a temps. El 1487, la seva esposa Caterina rendia el darrer bastió, el Castell de València d’Àneu. El somni d’un Pallars lliure moria allí, i aquell dia en què el comtat passà a mans dels Cardona i el convertiren en marquesat.
Durant molts anys va buscar aliats a terres franceses amb l’objectiu de recuperar el comtat, fins que el 1503 va ser detingut a Nàpols. Resistí cinc anys a la presó de Xàtiva, un home vell i carregat de batalles, en condicions infrahumanes.
Us convidem una altra vegada a popar de les nostres arrels històriques, per aportar la nostra pertinença pallaresa a la consecució d’una Catalunya lliure.

Has llegit el llibre? Has vist la pel·lícula? Què t'ha semblat?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s