Dolça companyia, cara solitud

Un llibre de Maria Barbal
Pròleg d’Àurea Márquez
LaButxaca, 2013 – 250 pàg.
BIB-ID 1554158731 – CL N BAR
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

A Dolça companyia, cara solitud Maria Barbal ens presenta una minuciosa selecció dels que podríem considerar els seus millors relats breus. En paraules d’Àurea Márquez, l’actriu que va donar vida al teatre a la Conxa de Pedra de tartera, «els contes que s’apleguen en aquest llibre ens parlen de les relacions humanes (i no tant humanes), de la seva complexitat i dels seus misteris, exploren l’ampli ventall dels sentiments, els vincles i els afectes de les persones. Cadascun d’ells ens atrapa, ens recorda com n’és, de sorprenent, la vida. Amb els seus girs inesperats, amb les reaccions imprevistes dels qui ens envolten, amb els viatges capriciosos de la memòria».

Maria Barbal (Tremp, 1949) es va donar a conèixer amb la novel·la Pedra de tartera (premis Joaquim Ruyra 1984 i Joan Crexells 1985), una fita de la narrativa catalana contemporània. Aquest llibre obre un cicle novel·lístic amb el Pallars nadiu de l’autora com a punt de referència, que també integren Mel i metzines (1990), Càmfora (premis de la Crítica 1992, Crítica Serra d’Or 1993 i Nacional de Literatura 1993) i País íntim (premi Prudenci Bertrana 2005). També ha escrit llibres tan rellevants com ara Escrivia cartes al cel (1996), Carrer Bolívia (1999), Bella edat (2003) i Emma (2008), i llibres de relats breus com ara Ulleres de sol (1994), La pressa del temps (2010) o Cada dia penso en tu (2011).