Claret

1554192805

Família Claret Alfonso, 2015 – 238 pàg.
BIB-ID 1554192805 – 75 CLA
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Aquest llibre ens permetrà dirigir una mirada panoràmica a la trajectòria global del pintor Joan Claret. No és pas una cosa banal, atès que la seva obra no va ser mai objecte d’una exposició antològica ni tan sols de la gran retrospectiva que sens cap mena de dubte mereixia. Dic això perquè els qui no coneguin a fons la seva trajectòria professional, en fullejar aquestes pàgines em temo que tindran la impressió que sempre estava fent el mateix quadre. I el cert és que no s’ajusta a la veritat, si algú ho troba més aviat pejoratiu, si li sembla que es repetís. Ras i curt, jo crec que Claret insistia: no va deixar mai d’insistir. I és que des d’un bon començament va trobar un camí, un estil i una manera de fer no solament creativa, sinó també humana. Va emprendre la recerca de la no figuració, practicada per mitjà de la pintura, l’aquarel·la i el dibuix. Amb una carrera de filosofia, uns quants cursos d’arquitectura i una sensibilitat afinada per la música, disposava del bagatge adequat per a anar perfilant el món plàstic que volia expressar, sobretot per mitjà de l’aprofundiment amb el mínim d’elements. Era lògic, per tant, que en un procés de simplificació optés per emprar només blaus, grisos, negres i blancs: el color era secundari i només havia de permetre-li reforçar l’estructura. Davant la tela o el paper, no sentia el vertigen del no-res: ja sabia el que volia i on pretenia anar; no hi hauria cap mena d’improvisació ni tampoc un canvi sobtat de rumb. Claret pintava com un escrivent monacal, però creatiu i no pas copista. Treballava cada dia, a les mateixes hores, acompanyat per la soledad d’un estudi embolcallat pel silenci, amb una pinzellada traçada com una lletra que havia de lligar amb una altra per compondre una paraula, una frase, un paràgraf, abocats a obtenir a la fi un conjunt plàstic harmònic que havia de respondre a una idea, unes idees artístiques que anaven construint el seu món imaginari.
Joan Claret va matnenir tota la seva vida una actitud coherent, que defugia amb aquella tenacitat tan seva la vida social, la publicitat, la mentida, la trampa, la facilitat i altres paranys i temptacions. No es va penedir mai de defensar a peu i a cavall una honradesa que el distingia.
Pròleg de Lluís Permanyer

Has llegit el llibre? Has vist la pel·lícula? Què t'ha semblat?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s