Terrissa del Pallars i la Ribagorça

Un llibre de Ramon Abelló Masó i Miquel Espot Vives
Garsineu Edicions, 2017 – 91 pàgs.
BIB-ID 1554176984 – CL 738 ABE
Més informació a la pàgina web de l’editor (enllaç)

Gerri de la Sal, el Pont de Suert, Rialp i Salàs de Pallars
La publicació que teniu a les mans, Terrissa del Pallars i la Ribagorça, recull les peces presentades a l’exposició del mateix títol, feta dins el marc de la Fira de la Pobleta de Bellveí, els dies 1 i 2 d’octubre del 2016.
L’interès manifetat pels estudiosos, col·leccionistes i públic en general ha fet que creguéssim oportú deixar un testimoni gràfic d’aquelles peces, així com el treball de catalogació realitzat.
En els darrers temps, l’afició a la terrissa tradicional ha revifat. Si haguéssim d’enumerar alguns dels motius, aquests serien:
* El seu caràcter popular i d’aquí la seva funcionalitat estricta: poques peces tradicionals són supèrflues
* L’atractiva decoració: sanefes, ones, vírgules, palmetes, ratllats multicolors, trepes…
* L’escassetat de peces qu eens han arribat, a causa de la seva fragilitat i els canvis de gustos amb el pas del temps
* La dificultat d’assignar-les a un o altre obrador i a situar-les en el temps. Molt rarament, les peces estan signades o datades, i això fa la investigació molt més apassionant
Arribats al punt clau del discurs, la catalogació, ens trobem que els criteris tradicionals emprats (les formes, la decoració, les zones envernissades, els colors de l’argila, etc.) moltes vegades no són suficients.
En el cas que ens ocupa, el de la terrissa de muntanya, la coneguda endogàmia de les famílies terrisseres i la mobilitat dels molts aprenents (un cop assolit el mestratge en l’ofici han de marxar de la terrisseria d’origen per buscar-ne una de nova) fan que els trets diferencials de la seva producció siguin pocs i les coincidències moltes.
Les atribucions als centres que nosaltres presentem estan basades en la comparació de les peces amb altres d’origen segur, pel fet de portar llegendes, per estar recuperades a casa del mateix terrissaire, per haver estat catalogades per Violant i Simorra a les mateixes terrisseries o per presentar elements decoratius que avui ens semblen inconfusibles.
I encara, quan indiquem un lloc d’origen d’una peça, no pretenem ser categòrics, res més lluny de la nostra intenció. Ho fem amb el coneixement adquirit després de veure moltes peces i d’estudiar tot allò publicat pels expertes que ens precedeixen. No creiem en sentències definitives, sinó en debats plurals que ajudin a avançar.
L’agosarat intent que hem dut a terme d’atribuir-les a un dels quatre centres en estudi, hauria d’obrir un debat enriquidor per a tothom qui hi vulgui aportar el seu gra d’arena.
També s’ha considerat interessant incloure, quan s’ha sabut, el lloc de recuperació, ja que malgrat l’activitat dels terrissaires i comerciants i la mobilitat de les famílies actuals propietàries de les peces, pot aportar informació addicional.
Quan els indiquem, els llocs de recuperació són rigorosament certs. En el moment que no ho sabem segur, pel fet que la peça ha estat recuperada en el mercat d’antiquaris, on les informacions poden estar falsejades, no diem res. Cal, però, anar en compte amb aquestes dades: si una peça està recuperada a la Pobleta de Bellveí, per posar un exemple, té probabilitats de ser de Salàs de Pallars en funció de la proximitat geogràfica, però també de Gerri de la Sal i fins i tot del Pont de Suert, pel trànsit habitual de mercaderies entre la Vall Fosca i la Ribagorça. És a dir, el lloc de recuperació és una informació més a tenir en compte, no un indicador definitiu.
Per acabar, fer una crida a tothom que tingui peces guardades a casa. Volem pregar a la gent que conservi les peces com a record d’un passat recent, però que en cap cas no amaguin la informació. Avui en dia és molt fàcil, amb un telèfon mòbil, fer una foto i trametre-la, per exemple, a l’Ecomuseu d’Esterri. Quantes més peces puguem fitxar entre tots, més sabrem d’aquest petit tresor que és la terrissa popular del Pallars i la Ribagorça.
Els autors

Has llegit el llibre? Has vist la pel·lícula? Què t'ha semblat?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

w

S'està connectant a %s