Les falles d’Isil 1957 : memòria fotogràfica

Un llibre de Pere Català i Roca
Consell Cultural de les Valls d’Àneu, 1997 – 23 f. de làm.
BIB-ID 1554170638 – CL 394 CAT
+info (www) / consulteu disponibilitat (ARGUS)

Nit de foc
Des de l’any 1991, en què la Generalitat de Catalunya declarava les Falles d’Isil festa d’interès nacional, fins a l’actualitat, el màgic i salvatge món del foc a Isil – prop de tothom en llunyedat de segles, com deia el poeta J.V. Foix – continua ostentant l’única representació de les terres ponentines.
Ígnia nit que s’han complagut a glossar un sarpat il·lustre d’escriptors per perpetuar una tradició que s’escola en la foscor dels anys, talment notaris que certifiquen la transmissió patrimonial d’una preuada herència. Tot amb tot, mentre la festa guanyava en popularitat perdia consuetud: la ziga-zaga de puntes lluminoses esquitxava la nit i captivava l’espectador, però ja no s’admiraven els ancestrals ritmes dels fallaires, ni la incondicional bolangera escampava la plaça del poble, ni s’escoltava el repic incessant i els retuts salts del plàstic ball de bastons… L’estiu del 1978 es recuperen les tonades solemnials que ben acomboiades, anys a venir, pel Consell Cultural, el Dansàneu i la nounada Associació de fallaires, cristal·litzaren en una exuberant escenificació. De nou, fallaires encesos que havien sortejat admirablement els viaranys nocturns del Faro s’agermanaven entorn l’estesa de troncs fumejants i retornaven al poble les sàvies melodies i els cadenciosos moviments. Feren llavors i fan ara festa completa.
Imaginem, no obstant, que les emocions i sensacions escrites, els vius records transmesos de generació en generació tinguessin la virtut, la força, la voluntat d’impressionar el negatiu fotogràfic. Què no donaríem, llavors, per recuperar tal memòria visual?
El solstici del 1957 tingué un espectador de luxe. El fotògraf sorprèn esblaimades, encara, les senyeres i encastellades falles, furga en l’ànima dels personatges, despulla l’esperit col·lectiu, fixa l’harmoniosa quietud del poble i el paisatge abans de l’esclat flamíger, escodrinya, finalment, els clarobscurs de la nit més llarga. Seqüències impagables a dalt i a baix del Faro, mentre comença la revetlla amb l’encesa de la falla major, amb els músics assajant el nocturn melòdic a la Molina, amb els prometeus rebent el premi, amb el viacrucis de creus a Sant Joan, amb l’itinerari cap a la Casa Alta, amb el ball a la plaça beneït pel singular Mn. Àngel Moga, amb un jove Joan Lluís afinant el flabiol, amb parelles i parelles de ball espernegant els darrers compassos de festa…
Aquesta complicitat entre festa, patrimoni, tradició i herència és la que ens brinda amb tota la magnitud de matisos l’esplèndid reportatge fotogràfic de Pere Català i Roca. Imatges enfilades amb resplendor de nit, que el Consell Cultural us ofereix tot invitant-vos a prendre la falla per tal d’il·luminar un bocí de la nostra història.
Ferran Rella i Foro · President del Consell Cultural de les Valls d’Àneu

Has llegit el llibre? Has vist la pel·lícula? Què t'ha semblat?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s