Exili 1938

Un llibre de Noemí Riudor Garcia
Pròleg de Conxita Mir
Garsineu Edicions, 2018 – 324 pàg.
BIB-ID 1554167579 – CL 946.71″19″ RIU
+info (www) / consulteu disponibilitat (ARGUS)

L’exili pallarès a França
L’abril de 1938, el front de guerra s’instal·lava al Pallars i el fragmentava en dues parts. La part oriental quedava en poder de l’exèrcit rebel i l’occidental sota control republicà.

La immediata conseqüència fou l’exili de refugiats de guerra originaris, la majoria, d’Andalusia i l’Aragó, però també població local que, en alguns casos, s’havia significat durant el període republicà. Les setmanes d’abril foren les que més gent va creuar la frontera. En total, l’any 1938, foren 1.934 les persones que fugiren cap a França a través dels ports de Salau i Tavascan.

De la gent que creuà la frontera, l’estat francès en va repatriar el 73%, l’altre 23% fou acollit. Primer al departament de l’Aveyron, on hi documentem 303 persones. Després al del Puy-de-Dôme, on 112 persones originàries i/o residents al Pallars Sobirà van ser acollides al Centre d’Hébergement des Refugiées Espagnols de Clermont-Ferrand. En aquest centre d’acollida de Clermont hi van fer cap la gent del poble d’Alós d’Isil.

A finals de maig, un grup de 53 persones d’Alós, creuà la frontera fugint d’un escamot de guàrdies civils que havien arribat a la població per endur-se’n els caps de casa. Tement que la sort que els esperava seria la mateixa que la dels seus veïns d’Isavarre i Borén assassinats a l’abril, decidiren abandonar-ho tot i fugir.

Un cop finalitzada la guerra, algunes d’aquestes persones retornen però d’altres no. Les decisions de quedar-se al país d’acollida o retornar es veuen condicionades per les preexistents relacions frontereres d’amistat i parentiu. Aquestes relacions també havien influït en la decisió de marxar. El país veí mai no havia estat un lloc desconegut per la població local, sinó que era un espai d’encontre amb lligams econòmics i socials, la qual cosa facilitava el trànsit d’una banda a l’altra.

Entre 1936 i 1940, la població de fet d’Alós d’Isil va minvar en un 43,8% com a conseqüència directa de l’exili.

Noemí Riudor Garcia (Lleida, 1974), és historiadora i gestora cultural. És autora del llibre Anàlisi de la població reclusa de la presó del Partit Judicial de Tremp (1938-1939), 2014, i coautora de La batalla del Pirineu. Xarxes d’evasió aliades al Pallars Sobirà, a l’Alt Urgell i a Andorra durant la Segona Guerra Mundial, 2011.

Ha estat investigadora del projecte del Cost Humà de la Guerra Civil, del Centre d’Història Contemporània de Catalunya, fent les revisions de les comarques del Pallars Jussà i Sobirà i el Segrià.

També ha treballat en projectes de recerca del Memorial Democràtic i ha estat documentalista històrica del Pla de Fosses de la Generalitat de Catalunya.