Societat Bíblica Trinitària, 1999 – 279 pàg.
BIB-ID 1554167047 – 22 BIB
+info (www) / consulteu disponibilitat (ARGUS)
El Nou Testament, també dit Testament Grec o Escriptures Gregues, és el recull de llibres de la Bíblia cristiana escrits després del naixement de Jesucrist. El terme català prové de la traducció del llatí Novum Testamentum, i aquesta del grec I Keni Diathiki, que significa “El Nou Pacte” o Testament. Aquest terme va ser utilitzat pels primers cristians per descriure la seva relació amb Déu, fent referència al “pacte nou” entre Déu i la Humanitat en oposició al “pacte antic” o Antic Testament, operat amb el poble d’Israel: Déu, que en temps antics havia establert la seva aliança amb aquest poble, va fer una nova i definitiva aliança amb la Humanitat sencera, mitjançant el seu Fill, Jesucrist, el qual, després d’anunciar la bona nova de la salvació, va ser condemnat a morir en creu i va ressuscitar al tercer dia.
Al voltant d’aquesta afirmació fonamental de la fe dels primers cristians va néixer el Nou Testament o Nova Aliança, un recull de vint-i-set escrits, redactats gairebé tots durant la segona meitat del segle I dC.