Lliçó d’alemany

Un llibre de Siegfried Lenz
Traducció de l’alemany i postfaci per Joan Ferrarons i Llagostera
Club Editor, 2016 – 495 pàg.
BIB-ID 1554216671 – N LEN
+info (www) / consulteu disponibilitat (ARGUS)

1943, en un poblet de l’extrem nord d’Alemanya: el pintor Max Ludwig Nansen rep de Berlín una ordre oficial que li prohibeix de pintar. El seu amic d’infància, Jens Ole Jepsen, agent de la policia local, és l’encarregat de fer-la complir. Davant la resistència de Nansen, Jepsen reacciona amb un zel que supera l’estricte compliment del deure. Ha nascut en ell una vocació tan poderosa com la de pintar: l’obediència.

1954, en un correccional per a joves inadaptats enmig de l’Elba: Siggi Jepsen, el fill petit del policia, és castigat per haver lliurat un full en blanc el dia que el professor d’alemany els posa una redacció sobre «les alegries del deure». No és que s’hagi negat a fer-la, és que el superar la massa de coses a dir. Siggi s’imposa una llarga temporada d’aïllament per tal d’escriure tot el que el tema li evoca. I és una miniatura del nazisme que sorgeix de la seva confessió, lluny del poder i dels camps de batalla: un cant d’amor i odi a la comunitat humana de què és fill, allà a les ribes del mar del Nord, on els homes extreuen riquesa del fang i de les grans marees.

Lliçó d’alemany, d’una originalitat i d’una força que evoquen El tambor de Günter Grass, és una de les obres mestres que han construït la literatura alemanya posterior al nazisme. És també la primera obra de Lenz que es tradueix al català.

Has llegit el llibre? Has vist la pel·lícula? Què t'ha semblat?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s