El meu Pallars (vol. 2)

Un llibre de Joan Lluís
Edició a cura de Josep M. Cuenca Flores
Garsineu Edicions, 2019 – 641 pàg.
BIB-ID 1554300222 – CL N LLU
+info (www) / consulteu disponibilitat (ARGUS)

III. De Llessui a Llavorsí
IV. La Coma de Burg i la Vall Ferrera
V. La Vall de Cardós

El manuscrit original del cinquè volum d’El meu Pallars, establert per Joan Lluís l’any 1984, consta de dos lligalls de papers clarament diferenciats. El primer compta amb seixanta-nou fulls mecanografiats per una sola cara i el segon, constituït per cinquanta-quatre, està escrit a mà, en alguns casos per una sola cara i en d’altres per ambdues, i no sempre ocupant tota la superfície del paper. Ara bé, mentre que el primer conté un text relativament polit, el segon, en canvi, presenta l’aspecte d’un conjunt d’esborranys de temes diversos que de vegades inclou fins i tot indicacions del mateix autor en el sentit que no tot el que hi és escrit ho considera publicable (en aquests casos, els materials són considerats estrictament de consulta). A tot plegat s’afegeixen diverses circumstàncies que incrementen la dificultat general que planteja la transcripció, com ara la presència d’anotacions fetes amb diferents cal·ligrafies; contradiccions i discontinuïtats en la narració; i algun passatge repetit amb lleugeres variacions entre si. En conseqüència, la possibilitat d’una transcripció literal i íntegra del manuscrit original no resulta factible.

D’altra banda, el text no mostra una orientació lingüística clara i precisa. De fet, Joan Lluís combina constantment un registre estàndard (el que generalment adopta ell mateix quan s’expressa) amb una decantació mai sistemàtica cap a fórmules dialectals (l’assignada a les persones amb les quals conversa). I en el cas dels diàlegs entre l’autor i les persones al·ludides, sovint el primer adopta lleument trets dialectals. En conseqüència, el text mostra una evident hibridació lingüística. Fet i fet, una caraacterística definitòria (i diversament definida) dels volums d’El meu Pallars publicats amb anterioritat.

Així les coses, la dificultat preliminar més considerable a l’hora de dur a terme la transcripció ha consistit a triar un criteri inevitablement híbrid, però alhora unitàriament coherent. En el meu cas he optat per conjuminar el català estàndard amb una notable mostra del dialecte cardosenc, d’altra banda gens monolític malgrat manifestar-se en un territori no gaire extens. Sovint s’ignora que allò considerat divers sol posseir diversitat interna.

Tot plegat, en última instància, respon a la voluntat de respectar el màxim possible l’enfocament que Joan Lluís va fer seu, per bé que sistematitzant-lo i fent-lo més consistent. I pel que fa a com transcriure les formes dialectals, un cop més el ventall de possibilitats no és pas menystenible. Per dir-ho d’alguna manera, l’assumpte oscil·la entre el radicalisme fonètic i un fonetisme més moderat. També en aquest terreny, un servidor ha optat per una solució híbrida que complaurà més o menys en funció de les preferències de cadascú davant l’oscil·lació esmentada. Que consti, en tot cas, que la hibridació aquí no només és el reflex d’una recomanable prudència, sinó també l’opció més integradora de cara a qualsevol possible lector. L’ideal pràctic de fons no és cap altre que fer aquest llibre aproximadament igual de llegir tant per a una persona pallaresa com per a una altra poc o gens familiaritzada amb el dialecte característic de la Vall de Cardós.

Per últim, vull expressar el meu agraïment a l’historiador Xavier Català i Ticó i a la tècnica administrativa de l’Ajuntament de Ribera de Cardós Maria J. Trujillo Conde, tots dos veïns de la Vall de Cardós, les generoses observacions lingüístiques, onomàstiques i toponímiques dels quals m’han estat d’un gran ajut a l’hora d’afrontar la transcripció del text que ve a continuació.

Sobre el manuscrit i els criteris de transcripció · Josep M. Cuenca Flores