Crònica de la trobada literària Barbal/Barrett/Tóibín

La Sala de Plens de l’Ajuntament de Sort ha estat l’escenari, amb un rotund èxit de públic, de la trobada i conversa literària mantinguda per tres de les veus més respectades del panorama literari nacional i internacional: l’escriptora pallaresa Maria Barbal, Premi Nacional de Literatura i autora de la celebrada Pedra de tartera, i els escriptors irlandesos Colin Barrett, guardonat amb el Guardian First Book Award i el Frank O’Connor International Short Story Award, i Colm Tóibín, guanyador del Costa Prize i del Sunday Times Award for Literary Excellence entre altres distincions, tres vegades seleccionat pel Man Booker Prize i autor d’obres com BrooklynNora WebsterEl testament de Maria, aquesta darrera portada al teatre pel Centre Dramàtic Nacional, en un acte que va comptar també amb l’essencial aportació d’Estefanía Castillo, directora de l’Escola Oficial d’Idiomes d’Esplugues de Llobregat, com a moderadora i traductora.

Tots tres autors arribaven a aquesta trobada amb el públic pallarès amb obra nova sota el braç: la novel·la A l’amic escocès de Maria Barbal, el recull de contes Glanbeigh, de Colin Barrett, i també un recull de contes, Mares i fills, que inclou entre d’altres Estiu del 38, publicada a The New Yorker i ambientada al Pallars Jussà, en el cas de Colm Tóibín. No obstant això, més enllà de les particularitats d’aquests títols concrets de la seva àmplia producció literària, la conversa va girar en bona mesura al voltant de diversos aspectes relatius a la seva personalitat artística.

Així, per exemple, tots tres autors van ser preguntats sobre la influència del lloc, l’escenari, en la seva obra, a la qual cosa Maria Barbal va contestar que el lloc és alhora un espai dins de l’escriptor i dins del personatge; en el seu cas, els escenaris a la Vall d’Àssua responen a una extensa tradició familiar. Al seu torn, Colin Barrett va manifestar que es va convertir en escriptor quan va començar a escriure sobre un lloc determinat, de manera que la troballa de Glanbeigh, poble fictici inspirat en les seves vivències infantils i juvenils al comtat de Mayo, Irlanda, va ser la clau que li va obrir la porta de la imaginació i l’escriptura. Per la seva banda, Colm Tóibín es va manifestar incapaç d’inventar un escenari que no conegui personalment, de manera que totes les seves obres estan ambientades en indrets dels quals l’escriptor en té experiència personal.

En una segona ronda de preguntes Barbal, Barrett i Tóibín van exposar quin havia estat l’impacte que l’èxit de la primera obra havia tingut en la seva carrera literària posterior. En el cas de Colm Tóibín va trigar tres anys a trobar editorial per la seva primera novel·la, de manera que en aquest estadi de la seva carrera l’èxit no li va suposar un problema. En canvi, en el cas de Maria Barbal, l’èxit inicial de Pedra de tartera li va suposar un fort impacte emocional que li va afectar personalment, però que va acabar paint amb el temps.

Colin Barrett, que amb aquesta primera obra, Glanbeigh (Young Skins en la seva versió original), ha obtingut importants premis i reconeixements, no creia possible en primera instància que ningú mostrés interès per la seva escriptura, però un cop es va demostrar que no era així va passar a preocupar-se per no ser capaç, com a escriptor, de canviar res del que ja estava publicat, de modificar i millorar l’obra ja escrita, així com de la reacció del seu entorn més proper d’amics i familiars per si es veien reflectits en la novel·la; feliçment, però, aquesta reacció va ser del tot positiva.

Finalment, a la pregunta de què els hi havia portat a l’ofici d’escriure, tot partint de la coneguda frase de Saramago segons el qual els escriptors viuen de la infelicitat del món i que en un món feliç no hi hauria necessitat de l’escriptura, Maria Barbal va manifestar que, efectivament, el neguit d’escriure va sorgir d’una gran tristesa viscuda, com a mitjà per sublimar-la, per expressar i donar sortida a aquesta mateixa tristesa.

Encadenant amb aquesta reflexió, Colm Tóibín va posar de relleu els paral·lelismes entre les situacions descrites a Pedra de tartera i l’experiència vital a la seva Irlanda natal de la necessitat de trencar els silencis després d’una guerra i treure a la llum les tragèdies íntimes, viscudes en l’entorn familiar i veïnal, per ajudar en la seva curació. En qualsevol cas, va exposar, la felicitat no serveix per escriure, en el sentit que no porta aparellada l’impuls creatiu necessari en el marc de la narrativa.

Va finalitzar Colin Barrett exposant que, en el seu cas, considera l’escriptura quelcom d’àmbit molt privat, un espai íntim i personal on l’escriptor es pot recloure, si bé això entra en contradicció amb la necessitat que algú llegeixi allò que escriu.

En aquest tram de l’acte el diàleg entre Maria Barbal, Colin Barrett Colm Tóibín va continuar amb fluïdesa tot comentant aspectes d’encontre entre les diferents obres; així, Maria Barbal va comentar que el caràcter de les dones irlandeses que protagonitzen moltes de les obres de Colm Tóibín s’assembla en bona mesura al caràcter de la dona pallaresa, i tots tres van fer referència a la importància de la família en les seves obres, en el sentit que a l’obra de Tóibín hi apareixen moltes famílies nombroses irlandeses on les dones – mares, germanes… –  hi tenen els rols més rellevants, mentre que en els contes de Barrett el pare és sovint una figura absent i la família nuclear tradicional és pràcticament inexistent, amb els seus personatges inscrits en els nous models de família propis de la societat actual.

Enllaçant amb aquest aspecte, si bé Barbal apuntava que als contes de Glanbeigh molt sovint les noies han de marxar del poble com a mitjà per trobar un horitzó vital satisfactori, Barrett va argumentar que, tot i així, les dones que apareixen als seus contes, especialment les mares, són els puntals de les seves respectives famílies, el punt de recolzament que dóna suport a tota l’estructura familiar amb uns homes sovint absents, com ja s’ha apuntat, o bé desentesos de les seves obligacions.

Després de contestar a les preguntes del nombrós públic assistent i abans de la sessió de signatures de les seves obres l’alcalde de Sort, Raimon Monterde, va cloure l’acte emplaçant Maria Barbal, Colin Barrett i Colm Tóibín a acompanyar-nos de nou en la inauguració de la futura Biblioteca Comarcal de Sort, que es preveu a dos anys vista atès que el 18 de setembre vinent es reiniciaran les obres de construcció d’aquest equipament cultural.

** NOTA: Reportatge fotogràfic complet disponible al núvol Box **

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Has llegit el llibre? Has vist la pel·lícula? Què t'ha semblat?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s