Crònica de la presentació del llibre “Dones de ferro”

Més de quaranta persones van assistir a la presentació del llibre Dones de ferro, de Margarida Codina, filla de casa Cossant de Sorre, que l’editorial Efadós ha publicat en el marc de la seva col·lecció El Fil de la Història. Es tracta de la segona novel·la de l’autora i descriu l’enfrontament entre dues dones pel destí de casa Castell de Serròs (trassumpte de Sorre a la novel·la) a la vall d’Àssua del segle XIX, un període històric convuls pels canvis socials produïts per la introducció de noves tecnologies al món rural i la desamortització de Madoz.

En la seva intervenció l’autora va parlar dels seus lligams familiars i d’amistat a Sorre, de com la infància i la joventutat en aquest poble li van fer nèixer l’hàbit lector i d’escriptura i va introduir aspectes com la utilització del pallarès en la novel·la, del tot ineludible des del punt de vista de la caracterització del lloc i els personatges però que és conscient que pot portar problemes a alguns lectors no familiaritzats amb aquest lèxic, motiu pel qual va optar per utilitzar-lo només als diàlegs i que el narrador utilitza el català estandaritzat.

Dones de ferro parla de les dones com a pal de paller, la veritable força motriu, de les seves cases, i reflecteix una manera de viure i un paisatge vital que es materialitza a partir de l’empremta que hi deixen les persones, amb un fil argumental – la forja del ferro – que és una llicència poètica de l’autora, que va traslladar a la Vall d’Àssua una anècdota històrica real de la Vall Ferrera que va localitzar en la seva feina de documentació a l’Arxiu Comarcal del Pallars Sobirà.

Margarida Codina va llegir fragments de la novel·la oferint així al públic assistent pinzellades del caràcter dels personatges principals o dels successos que s’hi esdevenen, i a continuació les intervencions del públic assistent van donar peu a ampliar diversos aspectes de la trama de l’obra i de la feina d’escriptura.

Així, entre d’altres qüestions que es van plantejar es va parlar del paper de les bruixes a la trama de l’obra o les dificultats que planteja la utilització del pallarès en l’escriptura, amb paraules que canvien de grafia o significat d’una vall i d’un poble a l’altre.

També es va posar de manifest com l’imaginari col·lectiu de la Vall d’Àssua, des de l’òptica literària, està dominat per personatges femenins forts com la Conxa de Pedra de tartera, circumstància que Margarida Codina va aprofitar per posar de relleu que un dels seus objectius en escriure Dones de ferro fou donar veu a unes dones sovint desvalgudes i que s’havien d’enfrontar a lleis que afavorien els homes de la casa i en qualsevol cas oblidades per la Història tot i el paper rellevant que van tenir en les seves hisendes i famílies, amb personatges que, com el ferro de la forja, agafen forma tot adaptant-se al seu entorn i circumstàncies.

En acabar es va plantejar la possibilitat de crear una ruta literària al poble de Sorre visitant les diferents cases per on transcorre l’acció de la novel·la i l’autora va avançar que, a més de continuar més endavant amb la història d’alguns personatges potents de Dones de ferro que tenen encara coses per explicar, està treballant en una obra amb caràcter metaliterari que tindrà com a protagonistes la Dulcinea del Quixot i altres personatges femenins destacats de la literatura de tots els temps.

Aquesta presentació amb diapositives necessita JavaScript.

 

Has llegit el llibre? Has vist la pel·lícula? Què t'ha semblat?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s