Una porta sense clau

Poemes d’Ana Hatherly · Teresa Rita Lopes
Seminari de Traducció Poètica de Farrera, VIII (2002)
Edició a cura de Gabriel de la S. T. Sampol
Institució de les Lletres Catalanes, 2008 – 131 pàg.
BIB-ID 1554300835 – CL P HAT

El VIII Seminari de Traducció Poètica de Farrera de Pallars, amb Ana Hatherly i Teresa Rita Lopes

Del 25 al 28 d’abril del 2002 la Institució de les Lletres Catalanes celebrà el VIII Seminari de Traducció Poètica a Farrera de Pallars, dedicat en aquesta ocasió a les lletres portugueses. Hi foren convidades les poetesses Ana Hatherly i Teresa Rita Lopes, i els traductors participants varen ser Víctor Martínez-Gil, Hermínia Mas, Albert Mestres, Xavier Pàmies (aleshores flamant Premi Giovanni Pontiero per la traducció del Manual dels inquisidors d’António Lobo Antunes), Susanna Rafart, Joaquim Sala-Sanahuja, Gabriel de la S. T. Sampol, Isabel Soler, Xulio Ricardo Trigo i, en representació de la ILC, Francesc Parcerisas i Iolanda Pelegrí.

Les autores protagonistes componen una poesia ben diferent, cosa que evidentment va afegir encara més interès i va suposar un repte més gran per la labor dels traductors. A Ana Hatherly, la pertinença al moviment surrealista portuguès i la dedicació acadèmica a la lírica barroca l’han conduïda a una visió de la poesia com a joc (en el sentit més seriós del terme) i a una concentració propera al conceptisme setcentista.

Teresa Rita Lopes, coneguda sobretot pels seus estudis i edicions de Pessoa, de revelació tardana com a poetessa, escriu versos amb una forta i explicitada presència del sentiment i les sensacions, i amb molta variació de tons, del més juganer al més patètic (com és el cas de Cicatriz).

Ambdues escriptores, per tant, tenen en comú el joc poètic, però concebut i practicat amb estètiques diferents; també els uneix la presència en la seva poesia del tema metaliterari, l’escriptura de poesia sobre la poesia mateixa. Els textos metapoètics són vertaderes llaminadures per als traductors, que, d’aquesta manera, han de produir un metapoema d’un metapoema.

Els traductors formaven un grup variat, amb presència de traductors-poetes, de traductors i de poetes. Aquesta heterogeneïtat, com ocorre sempre en els seminaris de Farrera, permet encara més la discussió i l’enriquiment de les versions, en un continu tour de force per poder conciliar totes les visions, propostes i possibilitats, o si més no per arribar a triar-ne una; i algun cop més d’una, com es pot veure en els casos en què oferim doble versió d’una mateixa poesia. Dels dos grups que es formaren, n’hi ha un que es guanyà merescudament la fama de perepunyetes de la traducció; sempre discutien i havien de consensuar vers a vers i mot a mot les seves versions; Hatherly i Lopes mateixes ho varen comentar.

Un dels vespres vàrem tenir l’ocasió, acollits en casa de l’escriptor irlandès Colm Tóibín, de veure el documental que realitzà Ana Hatherly sobre les pintades urbanes de l’època de la Revoluçao dos Cravos i la transició portuguesa.

L’acollida a Farrera fou excel·lent i insuperable. L’afabilitat i la cordialitat de na Cesca i en Lluís foren un regal més afegit, i no en parlem de l’art culinària de na Cesca, perfecta i plaent com alexandrins de Costa i Llobera.

Els dies de la Farrera portuguesa foren radiants, cosa que permeté i afavorí les passejades prèvies a la trobada al refetor. La geografia física i humana de Farrera i Alendo provocaren en les dues autores portugueses la necessitat de plasmar-ho en vers. Aquests textos han estat incorporats en el present volum, el de Teresa Rita Lopes fou traduït in situ i el d’Ana Hatherly més endavant, quan la poetessa va enviar-ho a la ILC. En els versos de Lopes és especialment emotiva la referència a Marçal, el darrer pagès de Farrera, que morí el 2004.

Plagiant Ana Hatherly, podríem dir que, durant aquells quatre dies d’abril del 2002, els poetes miràrem el món i el reinventàrem en el nostre jardí fet de tinta.

Gabriel de la S. T. Sampol
Poeta i traductor