Poemes d’Alan Botrel / Lan Tangi
Seminari de Traducció Poètica de Farrera, III (1999)
Edició a cura de Philippe Liria, Melcion Mateu, Francesc Parcerisas i Iolanda Pelegrí
Institució de les Lletres Catalanes, 2004 – 71 pàg.
BIB-ID 1554300838 – CL P BOT
El III Seminari de Traducció Poètica de Farrera de Pallars amb Alan Botrel i Lan Tangi
A la tardor de 1998, a Aberystwyth, en una trobada literària de les regions d’Europa amb llengües minoritzades o de difusió petita organitzada pel Centre Mercator del País de Gal·les, en col·laboració, entre d’altres, amb el Centre Català del PEN, els representants de l’organisme per a la difusió de la literatura bretona van manifestar la seva sorpresa davant el fet que escriptors finesos, gal·lesos o catalans viatgessin invitats a d’altres països en representació de la seva literatura. Els escriptors bretons, deien, no sols pateixen una situació de minorització dins l’Estat francès sinó que, a més, havien fins i tot esdevingut «invisibles» als ulls dels promotors culturals europeus; mai no eren convidats a seminaris o festivals, i llur obra tenia escassíssimes possibilitats de ser traduïda i difosa en altres llengües.
No sembla que calgui ponderar la vivor i l’interès enorme que per als escriptors catalans té una literatura com la bretona, en ple centre del domini celta, un dels més antics i arrelats del món europeu, i en els últims anys més o menys obert i potenciat a ulls forans mercès a manifestacions culturals d’una riquesa incomparable, en especial la seva extraordinària música. Per fer bona la discussió encetada a Aberystwyth, doncs, la Institució de les Lletres Catalanes va decidir organitzar el seu tercer Seminari de Traducció Poètica a Farrera de Pallars, els resultats del qual s’apleguen en aquest volum, amb dos notables poetes bretons, Lan Tangi i Alan Brotel.
Així, entre l’11 i 14 de novembre de 1999, es van reunir a Farrera Lan Tangi, Alan Botrel i el grup de traductors integrat pels poetes Toni Clapés, Josep Maria Sala-Valldaura, Jaume Pont, Víctor Sunyol, els traductors Annie Bats i Miquel Edo i dos bons coneixedors del bretò i del català, Gwenole Blouin i Philippe Liria acompanyats per Iolanda Pelegrí i Francesc Parcerisas de la Institució de les Lletres Catalanes en les funcions de traductors i també d’organitzadors dels seminaris.
La poesia d’Alan Brotel i de Lan Tangi és d’una gran espectacularitat rítmica i fonètica, amb una eufonia no gens habitual en la tradició literària catalana. Aquesta característica i la potència complexa de les imatges emprades pels poetes – sovint lligades a les tradicions bretones, a la història, als costums, o que contrastaven el món del passat i la confusió del present – van ser el principal escull d’un seminari que es desenvolupà durant quatre dies d’oratjós temps tardoral. Com si volgués fer realitat una de les belles imatges de Botrel – «el dia ha quedat atrapat / en un esbarzer d’aspres espines» -, el temps va ser rúfol i fred, amb pluges, neu i ventades. El paisatge arraulit sota les boires espesses només s’il·luminava de tant en tant per permetre, entre marges encesos pel fruit rogenc de les moixeres, alguna passejada a ritme viu damunt el tou de les fulles grogues dels pollancres. D’alguna manera Atlàntic i Pirineus es fonien en un sol paisatge, més antic i molt més imposant que el dels homes que hi habiten, on les paraules dels dos poetes bretons eren com alimares que ens guiaven cap a un destí incert i universal – Zagreb, Jamaica, Teheran… – dels quals parla Tangi.
Un destí comú a la investigació poètica capaç de salvar distàncies entre llengües i tradicions i de donar-nos, com els lectors podran assaborir en les pàgines que segueixen, una imatge descarnada, sorprenent, dura i tendra, irònica i sovint tràgica en ocasions, de la nostra condició de subjectes d’un final de segle.
Francesc Parcerisas
Director de la Institució de les Lletres Catalanes
BIBLIOTECA PÚBLICA DE SORT 