Fulles artificials

Poemes d’Ewa Lipska · Maciej Niemiec
Seminari de Traducció Poètica de Farrera (XI, 2003)
Edició a cura de Xavier Farré
Institució de les Lletres Catalanes, 2008 – 109 pàg.
BIB-ID 1554300856 – CL P LIP


XI Seminari de Traducció Poètica de Farrera de Pallars, amb Ewa Lipska i Maciej Niemiec

En el marc dels Seminaris de Traducció Poètica de Farrera de Pallars organitzats per la Institució de les Lletres Catalanes, del 25 al 28 de setembre de 2003 ens vam reunir poetes, traductors i traductors poetes a fi de traslladar els poemes dels poetes polonesos Ewa Lipska i Maciej Niemiec al català. Els convidats a participar-hi foren Maria Josep Escrivà, Gemma Gorga, Gaspar Jaén i Urban, Núria Lechago, Agata Orzeszek, Carles Rebassa, Josep-Antoni Ysern i Xavier Farré. I, en representació de la ILC, Francesc Parcerisas i Iolanda Pelegrí. En aquesta ocasió vam comptar amb un convidat especial, el periodista i també escriptor i traductor Carles Miró, encarregat de fer un reportatge de l’experiència de Farrera, el qual va contribuir al treball en equip, o, més ben dit, va participar en els dos grups de treball que es van formar.

Poetes i traductors de diferents generacions treballaren per aconseguir el to característic de dos poetes de generacions també diferents i de poètiques força allunyades entre si. Com a fet significatiu cal esmentar que fou Farrera el lloc de trobada entre Ewa Lipska i el seu traductor al català, Josep-Antoni Ysern. La traducció, una antologia força àmplia de l’obra de la poeta polonesa, havia d’aparèixer uns mesos més tard. Tanmateix, la traducció en grup suposa unes estratègies diferents, una sèrie de reflexions per arribar a un consens final. I potser, encara que el resultat sigui molt important, no ens aporta tanta riquesa com tot el procés, totes les possibles solucions que apareixen, les solucions que s’han perdut en aquells minuts i que tal vegada recordarem en un altre moment, la multiplicitat de significats a què ens condueix sempre aquesta tria que és la traducció. En aquest sentit, treballar amb dos poetes tan diferents augmenta molt la riquesa de l’experiència. I en un lloc on el silenci és una part fonamental del pas del temps, on la introspecció és possible, en una tranquil·litat que només les nostres converses trencaven, dins de les parets de les cases de treball a Farrera. I també les pauses, els moments de donar plaer al paladar; amb els plats exquisits de la Cesca. Amb l’afabilitat de la Cesca i el Lluís, les converses s’allargassaven plaentment per les hores bessones de la foscor.

Ewa Lipska (1945) és una poeta de la paradoxa, de la ironia, del joc amb el llenguatge, però no entén la creació com un foc d’artifici, amb la incorporació de neologismes, sinó que ens ensenya la cara oculta del concepte, ens mostra una realitat que el llenguatge també conté: la quotidianitat del llenguatge, que, per mitjà de la seva poesia, desautomatitza. Crea noves associacions que provoquen sempre una sorpresa en el lector. Moltes vegades s’ha relacionat la seva poesia amb la de Wysława Szymborska, premi Nobel de Literatura, i això és encertat perquè ambdues poètiques presenten el caràcter de la paradoxa, però en Lipska tenim una realitat més palpable, una crítica més àcida de la nostra societat, una visió un pèl burlesca del consumisme, una picada d’ull al lector, com dient-li: «Ves, mira on anirem a parar finalment, amb les nostres revolucions, amb aquest progrés indeturable de la tecnologia». Cap tema no li és aliè, fins i tot ens pot mostrar la seva visió dels nous costums funeraris. És aquest element de joc amb el llenguatge enfront de la realitat i el fet de mostrar-nos el folre de les paraules a fi que puguem treure’n el significat, com de l’infern d’una americana, el que planteja més dificultats a l’hora de fer-ne la traducció. Aquesta dificultat és ben palesa en aquesta antologia ja que, d’alguns poemes, en presentem versions diferents que, creiem, tenen un gran interès quan les veiem acarades.

Maciej Niemiec (1953) és un poeta que fa de frontissa entre la generació d’Ewa Lipska i les generacions posteriors que han dominat el panorama poètic polonès amb la introducció d’un aire nou, segons alguns, i d’un emmirallament massa nord-americà, segons uns altres. En el fons, la generació de Niemiec ha patit per qüestions històriques: massa tard per presentar una poesia que intentés desmuntar els artificis de la Novaparla del govern, i massa aviat per reincorporar-se a les noves tendències. És curiós que els escriptors d’aquesta generació, com ara Bronisław Maj, Jan Polkowski o Jan Kasper, són d’obra més aviat reduïda, com el mateix Niemiec. La qual cosa no vol dir pas menor. Després de presentar una tendència moral, que no moralitzant, la poesia polonesa pot obrir-se a l’expressió de la sensibilitat, i també a la de la metafísica de la individualitat. L’expressió de la pèrdua de certs valors, d’unes crosses que, com a mínim, ajudaven a caminar, és la via que explota la poesia de Maciej Niemiec, en la qual el subjecte es troba desorientat davant de la realitat que li ha tocat viure. I si abans mirava de crear un món contrari, un món (fictici, en la poesia, en el llenguatge) que fos una resposta a la imposició de l’Estat (i, en aquest sentit, hem de considerar que, si més no, era un element de suport, tot i que en negatiu), ara no es pot crear cap altre món, la brúixola de l’individu comença a donar voltes i voltes i la N es va esborrant amb cada pas de l’agulla. Així és la poesia de Niemiec. I també hi trobem un element que no apareix amb massa freqüència en la poesia polonesa contemporània, el tema de l’amor, expressat d’una manera directa. El fet que Niemiec visqui a França des de 1987 de ben segur que ha contribuït a aquesta obertura.

Dos poetes, dues visions, dos fills del seu temps. En ells, i no tan sols en la poesia, hem pogut veure les diferents cares i els diferents resultats que ha donat la història en aquest país tan ple de contradiccions com és Polònia. I per uns dies, Polònia es va trobar a Farrera, quan ja començava la tardor i l’aire adoptava una certa melangia. Durant els dies que ha durat el Seminari hem posat tots els esforços per, jugant amb un poema d’Ewa Lipska, no convertir-nos en uns turistes dels mots, sinó habitar-los en tota la seva plenitud perquè l’alè del significat pugui continuar encara més enllà, en els llavis del lector.

Xavier Farré

Has llegit el llibre? Has vist la pel·lícula? Què t'ha semblat?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s