Amb el crepuscle ha arribat la tardor

Poemes de György Jánoshazy · Balász Déri
Seminari de Traducció Poètica de Farrera (IX, 2002)
Institució de les Lletres Catalanes, 2006 – 77 pàg.
BIB-ID 1554300879 – CL P JAN


El IXè Seminari de Traducció Poètica de Farrera de Pallars amb György Jánosházy i Balázs Déri

Del 7 al 10 de novembre de 2002 es va celebrar a Farrera de Pallars el novè Seminari de Traducció Poètica organitzat per la Institució de les Lletres Catalanes, que va comptar, com a convidats, amb els poetes hongaresos György Jánosházy i Balázs Deri.

Es diu de Catalunya que és el poble amb més poetes per metre quadrat, però a l’hora de fer el recompte no es devia pensar en Hongria, nació de poetes tal com diuen ells mateixos, amb una densitat per metre quadrat semblant o superior a la nostra. En efecte, el magiar és un poble especialment receptiu a l’obra dels seus poetes, i els hongaresos compten amb un ventall important d’editorials i revistes dedicades a la poesia i estan sempre atents a les novetats literàries tant de dins com de fora del país. Cal tenir present que pràcticament tots els grans clàssics de la literatura hongaresa, coneguts sobretot per l’obra en prosa – ens referim, per exemple, a Dezsö Kosztolányi o Sándor Márai – són autors també d’obra poètica poc coneguda pels lectors estrangers i molt lloada pels crítics especialitzats.

La relació entre les cultures catalana i hongaresa ve de lluny, i no és aquí el lloc per fer-ne un repàs exhaustiu. Cal esmentar però, que a Hongria l’editorial Íbisz té una col·lecció de traduccions de literatura catalana; és la Katalán Könyvtár (Biblioteca Catalana) que, entre altres títols, ha editat una antologia força completa de poemes d’Ausiàs March i també una antologia de poetes catalans del segle XX amb el títol d’Èsz és mámor (Raó i follia). Per la banda catalana, no cal dir que darrerament s’han posat de moda alguns dels millors novel·listes de la literatura hongaresa moderna, que les editorials s’han llençat a publicar. S’ha d’esmentar també la trobada, a l’any 2004, d’escriptors catalans amb poetes i prosistes hongaresos de tot el domini lingüístic magiar organitzada per l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana dins el marc del cicle anual Paraula amiga. I, és clar, el Seminari de Traducció Poètica de Farrera que ara us presentem.

El novè Seminari de Farrera s’iniciava, doncs, amb bons auguris, i el fet que els poetes convidats fossin també traductors al català i del català, cas únic en la història del Seminari, va contribuir a agilitzar la feina de l’equip de traductors. En efecte, György Jánosházy (Kolozsvár, 1922) és el compilador i traductor de Körtánc fantomokkal (Ronda amb fantasmes), una antologia de poesia catalana del segle XX que va aparèixer l’any 1972, fet que es considera el moment d’arrencada de l’actual catalanística hongaresa. Per la seva banda, Balázs Déri (Orgovány, 1954) és un traductor força prolífic al català (Pilinzsky, Madách, Pázmány…) i també a l’hongarès (Llull, March, Sagarra…). A més a més, vam comptar amb l’assistència destacada i també la col·laboració inestimable del professor Kálmán Fabula, coautor dels diccionaris Catalá-Hongarès i Hongarès-Català, punt de referència de la catalanística europea actual. Finalment, el cònsol general d’Hongria, el senyor András Gulyás, ens va honrar amb la seva presència i, com a filòleg i traductor que és, ens va aportar observacions ben aprofitables.

La poesia de Jánosházy i de Déri no pot ser més diferent. El primer autor fa servir exclusivament el sonet clàssic rimat per escandir els versos, en els quals hi ha un esforç per aconseguir sonoritats acolorides sense malmetre’n el sentit. Ens parla de l’experiència de l’amor, en un moment vital certament crepuscular, amb imatges extremament líriques. El segon autor ens presenta la seva experiència vital, sobretot en terres catalanes i en altres de mediterrànies, relacionades amb l’amistat, l’amor, el destí, i ho fa amb versos lliures, de diversa llargària i amb trencaments de línia sovintejats, copsa que dóna un ritme de dicció estacat i alhora força plàstic.

En aquesta ocasió, el Seminari va comptar amb la participació de Miquel Bezares, Jaume Cabré, David Nel·lo, Tònia Pasola, Margalida Pons, Eduard J. Verger, Júlia Zabala, Eloi Castelló, a més de Iolanda Pelegrí i Francesc Parcerisas com a representants de la Institució de les Lletres Catalanes. El fet de tenir entre els traductors autors amb una obra pròpia important, la possibilitat de contrastar diversos parlars del domini lingüístic (Mallorca, València, Tàrrega, Barcelona…) i la combinació de joventut i maduresa van servir per fer-nos adonar de la validesa d’aquesta mena de traduccions, en què les diverses propostes es treballen a fons per arribar a un consens que garanteixi el compromís de l’equip per damunt de les opcions individuals i enriqueixi el resultat final, que tothom fa seu.

Una vegada més cal remarcar les condicions ideals del Centre d’Art i Natura de Farrera per al treball dels seminaris, l’acollida calorosa dels directors del Centre, el Lluís i la Cesca, i el paisatge tardorenc que ens envoltava, que combinava fines nevades nocturnes amb matins humits i que feia que els tons ocres i violacis de la vegetació ens invitessin al recolliment i a la poesia.

Eloi Castelló
Traductor

Has llegit el llibre? Has vist la pel·lícula? Què t'ha semblat?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s