La investigació al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici (2018)

XI Jornades sobre Recerca al Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Boí (Alta Ribagorça) – 17, 18 i 19 d’octubre de 2018
Departament de Territori i Sostenibilitat, 2019 – 248 pàg.
BIB-ID 1554300914 – CL 502 JOR

+info

consulteu disponibilitat

Presentació

Si preguntem què és el Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, probablement una resposta ràpìda és que és un entorn de muntanya amb un paisatge excepcional. És fàcil copsar què és el paisatge però és més complicat definir-lo. L’enyorada Rosa Barba ho feia en una de les seves publicacions: «El paisatge es construeix per capes de desitjos, voluntats i accions i lluita per quedar contra el desgast i els canvis que el temps, les catàstrofes i les intervencions introdueixen, també en les mirades que el legitimen en imatges». El paisatge ens provoca afirmacions, ens desperta sentiments i emocions i, sempre, l’interpretem. La contemplació del territori del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici ens inspira als que hi vivim al costat i als que el visiten regular o esporàdicament aquests sentiments, desitjos i emocions. En aquest entorn no hi ha una única manera de veure’l ni de sentir-lo, naturalment, però bona part de les responsabilitats i de les accions que es duen a terme per la gestió del Parc, responen a actuar enfront dels canvis i el desgast que el temps i les intervencions, naturals i humanes, originen.

Qui visita el Parc ho fa sovint amb el desig de viure vivències diferents que contrastin amb el seu entorn urbà habitual allunyat de les aportacions plenes d’intangibles de la natura. Caminar, passejar, ascendir als cims, gaudir del silenci, mirar el cel, de dia i de nit, conèixer i entendre el territori i la gent que hi treballa i hi viu, són algunes d’aquestes vivències que de forma contínua i recurrent han anat guanyant predicament i atenció amb els anys. Això ens incita una visió optimista i positiva de l’evolució de la societat, atès que la simple presa de consciència de les aportacions i els valors dels espais naturals però també dels riscos i reptes de futur amb què ens enfrontem és molt engrescadora. El temps passa inexorablement i quantes coses han canviat, per tant, des de l’any 1955, data de la creació del Parc, i des de 1988 que es varen celebrar, per primera vegada, les Jornades sobre la Recerca!

El territori del Parc, com el país, ha evolucionat amb el temps a ressó dels canvis ambientals, dels esdeveniments naturals i, també, de les intervencions dels que hi viuen. El mateix any 1988 en què es celebraren per primera vegada les Jornades sobre la Recerca al Parc, les Nacions Unides creaven el Panell Intergovernamental d’Experts sobre al Canvi Climàtic, atès que aquest motor de canvi ambiental, l’escalfament de l’atmosfera, ja s’albirava des de feia temps que havia de ser analitzat i estudiat col·lectivament, i s’havien d’elaborar consensos i mesures i diagnosis de la realitat objectivables. I ara, en consonància, un dels temes de molt interès per a la recerca del Parc i de molt impacte en la conservació és com el canvi climàtic afecta i afectarà els territoris de muntanya amb un entorn i uns espais privilegiats per fer-ne el seguiment i per elaborar i experimentar estratègies d’adaptació.

Quan es mira la muntanya hi ha coses que es veuen i coses més difícils de veure. Es reconeixen els camins del gel del passat, tan importants per explicar-nos els paisatges del present on es reconeixen els camins de l’aigua, de la neu i de l’erosió que queden assenyalats per la morfologia i la vegetació que es dona en un lloc i en un altre i que, a vegades, indueix canvis d’alguns indrets de forma sobtada. De la mateixa manera hi ha coses del territori del Parc que no es veuen i que tenen, en canvi, un interès excepcional. Un d’ells és com a entorn i motiu de recerca, per cercar com fou el passat a les nostres valls, de com entendre els canvis i el desenvolupament dels assentaments humans, de com evolucionen les poblacions d’algunes espècies, de com poden recuperar-se’n d’altres, de saber si part de la contaminació que es produeix a zones urbanes allunyades ens arriba i perquè, etc… esbrinar i caracteritzar, en definitiva, la natura del Parc i, en conseqüència, poder-ne elaborar estratègies de conservació. Quan es duu a terme la recerca, també cal fer-la saber, contrastar-la i comunicar-la. I això es va fent organitzant periòdicament les jornades sobre recerca, que ja han arribat a la seva onzena edició, que es va dur a terme a Boí tres dies d’octubre de 2018 i que, en el text que hi ha a continuació, el lector en trobarà els detalls específics del seu desenvolupament i dels treballs presentats.

La meva més sincera felicitació per la promoció i la regularitat del desenvolupament dels treballs de recerca i, en conseqüència, de les jornades on es presenten. Aquesta felicitació s’ha de fer extensiva als investigadors i a les persones responsables del Parc que amb el seu treball fan realitat un dels factors bàsics, la recerca, que fan que un país pugui desenvolupar-se i funcionar amb eficiència. I, finalment, un desig: llarga vida per aquesta iniciativa que estableix la recerca com un dels pilars sobre els que se sustenta l’acció i la substància de la gestió del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici.

Enric Llevot Rabagliati
President del Patronat del Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici

Treballs inclosos

Conservació en un món en canvi, una reflexió a partir d’Aigüestortes
Umbrales ambientales de microeucariotas planctónicos en lagos de los Pirineos
Un estudio dinámico de las comunidades microbianas del Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici: oportunidades para la conservación
Observacions atmosfèriques de CO₂ al Parc d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Anàlisi de contaminants orgànics a l’aire i les aigües dels estanys d’alta muntanya del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Las truchas de los lagos de alta montaña como organismos centinela de los impactos de la contaminación global
Sobrepastura a les molleres del Pirineu: l’exclusió ramadera com a estratègia de conservació passiva
Impacte del barb roig en els prats submergits d’isoetes lacustris dels estanys dels Pirineus
Seguimiento y caracterización de los rebaños en los últimos diez años en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
La dinámica de ecotonos forestales subalpinos en el Parque Nacional de Aigüestortes i Estany de Sant Maurici indica una expansión del abeto a costa del pino negro
L’expansió d’arbustos en prats subalpins al Pirineu central redueix la qualitat del sòl i modifica l’estructura de les comunitats fúngiques
Dinàmica de l’aforestació en molleres pirinenques i causes de la seva variabilitat
Efecte de diferents pressions de depredació en l’estructura i la composició del zooplancton
Factors que expliquen la composició de la comunitat dels macroinvertebrats litorals als estanys del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Canvis en els estanys a partir de la reducció de les densitats de peixos en el marc del projecte Life Limnopirineus
Ràpida recuperació de les poblacions d’amfibis en vuit estanys d’alta muntanya lligada a l’erradicació de peixos introduïts
Avaluació de la percepció sobre els ecosistemes aquàtics d’alta muntanya per part de visitants i residents de l’entorn del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
La vegetació de la bassa Nera al llarg de l’holocè a través de macrorestes
Restauració de molleres a la Font Grossa (Espot)
Resposta de la vegetació de les congesteres al canvi climàtic
Les poblacions d’Abies Alba a la Mata de València d’Àneu a partir de l’anàlisi i el calibratge pol·línic
Seguiment i ecoepidemiologia de quiròpters del Parc Nacional d’Aigüestortes i Estany de Sant Maurici
Captura i seguiment de l’ós bru a l’Alt Pirineu i la Val d’Aran: situació actual de la població als Pirineus i seguiment d’un nou mascle procedent d’Eslovènia
Ocupacions humanes reiterades al llarg del temps: excavació arqueològica de l’abric de les Obagues de Ratera