Se’n parlave… i n’hi havie

Coordinació: Pau Castell
Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, 2019 – 203 pàg.
BIB-ID 1554300934 – CL 398.47 SE’N


Introducció

L’estiu de l’any 2008, durant la confecció del que acabaria essent una tesi doctoral sobre la cacera de bruixes a Catalunya, vaig tenir l’ocasió de conversar amb la Mercè de casa Guem de Beranui, una nena de mirada juganera nascuda el 1917 en aquella petita localitat de la vall Fosca. Asseguts al menjador de casa, la Mercè m’ajudava a desxifrar algunes de les expressions pallareses amagades en la documentació històrica que havia anat localitzant al llarg de la meva recerca. Després d’una estona de conversa, em vaig atrevir a preguntar-li sobre el tema de la bruixeria: «Em fa l’efecte que ara ja no se’n parla tant, però que abans se’n parlava més, d’això de les bruixes…». El somriure de la Mercè va deixar pas a una expressió difícil de descriure, mentre em responia amb el seu deliciós accent pallarès: «Se’n parlave… i n’hi havie».

Aquella primera conversa amb la Mercè de casa Guem, a la qual seguirien d’altres durant els anys d’elaboració de la tesi, es convertiria en el punt de partida d’una recerca que avui, deu anys després, ha trobat la plasmació en la present proposta museogràfica. Les creences sobre la bruixeria i les experiències personals de les generacions nascudes a principi del segle XX constitueixen actualment un patrimoni fràgil i valuós. Sovint no es tracta únicament de llegendes o contes per a la mainada, sinó de situacions reals viscudes de primera mà per homes i dones de zones rurals fins ben entrada la dècada de 1940. Situacions que ens parlen del mal donat, de pedregades destructores, de la mort d’infants i bestiar, de la fama de bruixa de determinades dones i de l’estigma d’algunes cases o famílies en el marc d’unes comunitats preocupades per l’origen malèfic de les seves desgràcies.

L’interès d’aquest patrimoni oral augmenta considerablement quan el posem en relació amb la documentació històrica sobre la bruixeria i la cacera de bruixes en el mateix territori. Durant els darrers anys, la recuperació d’un volum important de documentació d’arxiu ha permès constatar la intensitat de la cacera de bruixes a la zona del Pirineu – i, de retruc, a les terres de Ponent – durant els segles medievals i moderns. A tall d’exemple, la vall on va viure la Mercè fou l’escenari de diverses accions judicials al llarg dels segles XV-XVII contra persones acusades de bruixeria pels seus propis veïns i veïnes, fins al punt que els coetanis arribaren a referir-s’hi amb la significativa expressió de «la terra dels bruixots». Fou també al Pirineu català on es promulgà la primera llei coneguda contra el crim de bruixeria, l’estiu de 1424, quan tot just despuntava un fenomen judicial que acabaria adquirint una dimensió europea. Durant els segles de la cacera, les valls pirinenques es mantindrien com el principal focus de persecució antibruixesca al Principat, de forma paral·lela a l’extensió de la cacera cap a les terres de la plana i els primers judicis per bruixeria en ciutats com Lleida, Cervera o Balaguer, sovint contra dones i homes procedents dels dominis senyorials de muntanya.

Les dinàmiques socials, culturals i de gènere que es desprenen d’aquells judicis d’època medieval i moderna coincideixen de manera sorprenent amb els episodis viscuts i explicats pels informants actuals, tant pel que fa als mecanismes del rumor, la sospita o l’acusació com també als noms de les cases o famílies vinculades encara a la bruixeria a principis del segle XX. La pervivència d’aquests elements converteix el Pirineu i les Terres de Ponent en un espai privilegiat per mirar d’aproximar-nos al fenomen de la bruixeria a partir d’una anàlisi comparada del material històric i etnogràfic conservat en aquesta part sovint oblidada del rerepaís català.

Aquest ha estat l’objectiu principal del projecte endegat per la Xarxa de Museus de les Terres de Lleida i Aran, al llarg del qual s’ha dut a terme una important tasca de recerca històrica i etnogràfica que constitueix la base indispensable del projecte museogràfic recollit en el present catàleg. Des de les valls pirinenques d’Aran, els Pallars, l’Alt Urgell i Andorra fins a les terres de la Noguera, el Segrià, la Segarra i el Solsonès, s’ha recollit una multitud de testimonis de persones d’edat avançada que ens ha permès constatar la pervivència de l’imaginari bruixesc en aquest territori, tot identificant els mecanismes i les lògiques que han condicionat el fenomen antibruixesc fins a dates ben recents. Paral·lelament, s’ha dut a terme un treball de recerca històrica i documental per tal d’oferir una anàlisi rigorosa del funcionament i l’evolució de la cacera de bruixes en aquest territori durant els segles medievals i moderns. Els resultats d’aquest projecte de recerca conformen el cos central de la present exposició, formada per un conjunt d’objectes, documents, imatges, textos històrics i extractes orals o audiovisuals de les entrevistes realitzades.

Juntament amb la proposta museogràfica, el present catàleg pretén ser alhora un complement i una ampliació del contingut de l’exposició. Així, s’hi presenta, en primer lloc, un complet estudi sobre la cacera de bruixes a Catalunya, tot inserint-la en el context europeu de l’època i esbossant els lligams entre la recerca històrica i el patrimoni etnogràfic. Seguidament, diversos especialistes en l’estudi del folklore català presenten les seves reflexions al voltant de l’imaginari bruixesc en sengles articles, a càrrec dels antropòlegs i investigadors Josefina Roma, Ramona Violant, Ignasi Ros i Pep Coll. Finalment, el conjunt del material etnogràfic recollit a cada territori i dipositat en els fons dels meusus implicats en el projecte és presentat per les mateixes investigadores al llarg dels estudis monogràfics que conformen la part central del catàleg, que finalitza amb un recull d’imatges del muntatge expositiu.

El repte de dissenyar, elaborar i comissariar un projecte d’aquestes característiques ha constituït una experiència personal i professional d’allò més enriquidora. L’objectiu principal d’aquesta tasca, compartit pel conjunt dels museus i les institucions implicats, ha obeït la voluntat explícita de confeccionar un discurs expositiu articulat al voltant de les darreres investigacions sobre la bruixeria i la cacera de bruixes al Pirineu i les terres de Ponent – veritable epicentre de la cacera en els àmbits català i europeu -, tot fent valer el ric patrimoni històric i etnogràfic vinculat a aquest fenomen de llarga durada.

Malgrat la desaparició de l’imaginari bruixesc en els nostres dies i la relegació de la bruixa malèfica al món de la literatura infantil, les reflexions que es desprenen d’aquesta proposta museogràfica presenten un fort component d’actualitat. En ple segle XXI, la lògica antibruixesca pren altres formes tant o més perverses a través dels mecanismes atàvics de la por, la sospita i la intolerància. Elements que inviten a fer una reflexió més àmplia sobre les dinàmiques actuals de marginació, exclusió i estigmatització de determinats grups humans, sobre la base de determinats rumors i acusacions sovint compartits per bona part de la societat. L’estudi del passat, del més recent al més llunyà, ens demostra un cop més que les «bruixes» es construeixen sempre a partir de la mirada de l’Altre, quan la desconfiança i la por ens empenyen a cercar un boc expiatori per poder descarregar les nostres angoixes quotidianes. En aquest sentit, la present exposició constitueix també un petit homenatge pòstum a totes aquelles persones estigmatitzades i perseguides durant els anys en què «se’n parlave… i n’hi havie».

Pau Castell Granados
Barcelona, febrer de 2018

Has llegit el llibre? Has vist la pel·lícula? Què t'ha semblat?

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google photo

Esteu comentant fent servir el compte Google. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s