L’impressionant escenari de l’antic castell dels comtes del Pallars, enlairat sobre la vila de Sort, ha acollit aquest matí la presentació del libre L’any que va caure la roca, la darrera novel·la de Pep Coll, escriptor pallarès amb una extensa i reconeguda carrera literària que, com s’ha encarregat de recordar l’alcalde Raimon Monterde en la introducció a l’acte, és la ploma que encapçala el relat pirinenc, tant des del punt de vista de la recuperació i difusió del llegendari tradicional dels Pirineus com des de la ficció més realista amb què retrata costums i maneres de viure de les nostres contrades sense oblidar la tensió narrativa i tot sovint un punt d’intriga.
En forma de diàleg de caire íntim i familiar, la presentadora de l’acte, Sònia Coll, filòloga anglesa i professora de secundària, ha anat introduïnt diversos aspectes que tenen cabuda en el llibre, com ara el paral·lelisme orogràfic entre Pessonada, al Pallars Jussà, població d’origen de l’autor, i Malpui, escenari d’aquesta novel·la i que ja ho havia estat tambe d’El secret de la moixernera i El salvatge dels Pirineus, i que podria apuntar a la presència de trets autobiogràfics a l’obra.
En aquest sentit, l’autor ha reconegut la voluntat de fer desaparèixer Malpui com a escenari, de manera literal i metafòrica, quelcom que s’esdevé amb una roca que és, alhora, una metàfora del pas inclement del temps i els canvis que experimenta el món i amb ell les maneres de viure; no obstant això, en futures obres Malpui continuarà de ben segur present si més no en forma de record.
Segons ha dit Pep Coll, «una novel·la és una gran mentida que serveix per explicar una gran veritat», en aquest cas la dels hereus de les cases del Pallars que, com els herois de les tragèdies gregues, tenen el destí prefixat en el moment de néixer, un destí que sovint no volien ni era fàcil d’assumir; ara bé, a partir de la tragèdia que marca l’inici de la novel·la, els protagonistes es conjuren per fer la revolució envers les maneres de fer dels seus pares i avis, amb una pagesia més competitiva i la innovació del treball cooperatiu.
L’any que va caure la roca s’estructura en tres parts, tres etapes en la vida dels set protagonistes que els porten des de la destrucció inicial fins a la construcció, també literal i metafòricament, d’un nou poble i una nova vida, entroncant també amb l’orgull que suposa en aquests moments ser de poble, especialment en aquests temps de pandèmia quan la tornada a la ntura i a una manera de viure és més ben vista que mai, contraposat a la certa recança que suposava als anys setanta i vuitanta per als nois i les noies que “baixaven” a ciutat a treballar o estudiar, tal com es pot llegir a la novel·la.
Des de la Biblioteca Pública i l’Ajuntament de Sort agraïm molt especialment a Pep Coll la seva presència a Sort per parlar-nos de la seva darrera obra i l’hem emplaçat a visitar-nos de nou en la inauguració, prevista per a l’any 2022, de la futura biblioteca central comarcal del Pallars Sobirà, avui en obres just a sota de l’antic castell de Sort on hem gaudit de les seves paraules.
BIBLIOTECA PÚBLICA DE SORT 