Us convidem a la presentació de la versió en pallarès de la novel·la Maria, guerra i pau de Josep de Moner, a càrrec de l’autor i del senyor Pere Bàscones, regidor de Cultura de l’Ajuntament de Sort i amb l’acompanyament de Josep Colom a l’acordió
DILLUNS, 6 DE DESEMBRE – 6 TARDA (18.00h)
Sala de Plens de l’Ajuntament de Sort
- Una nena explique com viu la Guerra Civil
- Primera novel·la escrita íntegrament en pallarès
L’autor: Josep de Moner
Josep de Moner va néixer el 20 de desembre del 1947 a Olp (Pallars Sobirà), casualment el mateix any que Jaume Cabré o Paul Auster, els seus referents literaris.
Llicenciat en Ciències de la Informació, va treballar al Diario de Barcelona i a El Periódico de Catalunya. Encabat de passar per l’Escola d’Escriptura de l’Ateneu Barcelonés va publicar l’octubre del 2015 la seua primera novel·la, El mirall del Ventolau (Pagès Editors), amb una segona edició el mai del 2016.
Les novel·les de Josep de Moner regalimen també teatre. Lo teatre que, els darrers catorze anys, ha marcat la seua vida. É promotor, productor i actor de les Festes del Setge d’Olp, una realització teatral sobre la Guerra del Pallars (1484-1487).
Diplomat en cinema i teatre, ha representat també moltes obres amb la secció de teatre de l’Aliança del Poblenou de Barcelona. Com a actor, va aparéixer també a la sèrie Gran Nord de TV3.
L’obra: “Maria, guerra i pau”
Quina literatura està ambientada al Pallars?, es preguntave Jordi Nopca a tota pàgina el 22 de febrer del 2016 al diari Ara. Doncs cal afegir-hi un nou nom: Josep de Moner, es contestave.
«L’encert de “Maria, guerra i pau” possiblement rau principalment en escollir una veu, una perspectiva infantil-juvenil, una psicologia, per explicar uns fets històrics, per parlar d’un ambient de guerra i de postguerra, per descriure unes feines del camp, per parlar d’un paisatge, d’un Pallars (majoritàriament, encara poc conegut); per fer, en definitiva, un retrat sociològic, antropològic i etnogràfic d’una part d’un país del Pirineu en uns anys molt difícils. Si no s’hagués triat aguesta veu en primera persona, lo relat haurie estat de ben segur un més d’entre molts altres i haurie pogut caure en l’adotzenament dels tòpics de la novel·la rural»
Una història que sap emocionar, que ensenye, que té tots les ingredients d’una època, d’una gent, d’un país. I que trampeie el dramatisme que conté tot evitant que derivi en melodrama.
BIBLIOTECA PÚBLICA DE SORT 