Presentació de la guia «De veritat els nois adolescents són més masclistes que abans?»
Amb motiu del Dia Internacional contra la LTGBI-fòbia la Biblioteca Pública de Sort, en col·laboració amb l’associació La Llamborda, el col·lectiu transfeminista La Geganta Desperta, el Consell Comarcal del Pallars Sobirà i el Consell Comarcal de la Selva ha organitzat diverses activitats per donar a conèixer la realitat del col·lectiu LGBTIQ+ a les comarques de muntanya.
És el cas de l’exposició Jo no em sexilio, una iniciativa del Consell Comarcal de la Selva que ha arribat a Sort gràcies al Servei d’Atenció Integral (SAI) del Consell Comarcal del Pallars Sobirà, i que mitjançant retrats de persones del col·lectiu (homosexuals, bisexuals, lesbianes, trans i no-binàries) explica en primera persona testimonis de persones que s’han hagut de sexiliar, és a dir abandonar el seu lloc d’origen per viure d’una manera més anònima la seva identitat sexual i de gènere, o bé que contràriament s’han quedat a la seva població rural per lluitar contra aquesta realitat imposada i defensar i viure en llibertat i amb orgull la seva elecció vital.
El col·lectiu LGBIQ+, especialment pel que fa a les noies lesbianes i bisexuals, és també un dels eixos de treball de la guia De veritat els nois adolescents són més masclistes que abans?, que ha presentat Kota Alonso, de l’associació La Llamborda, que té per objectiu promoure una transformació social cap a l’equitat basada en un model transfeminista interseccional que consideri els drets humans i les particularitats dels col·lectius vulnerables, així com realitzar tasques de prevenció de violències masclistes i contra el col·lectiu LGBTIQ+.
A partir del seu treball de màster sobre resistències i estratègies pedagògiques davant els discursos antifeministes a les aules dels instituts de l’Alt Pirineu, Kota Alonso ha detallat en aquesta guia la realitat que ha copsat de primera mà a les aules i ha formulat estratègies per lluitar contra un alarmisme i fatalisme envers les actituds adolescents que no considera justificat, posant en el centre la comunitat adolescent i els eixos que defineixen la seva experiència vital, com ara de classe, nacionalitat o religió, més enllà d’una anàlisi utilitarista des de l’única òptica de l’eix masclisme-feminisme.
Insistint en què cal conèixer la realitat dels adolescents abans d’abordar-hi la prevenció del masclisme i en la necessitat per part de la comunitat docent d’assumir una part d’autocrítica i revisió dels propis valors, Kota Alonso planteja en aquest treball estratègies com ara la creació de discursos i narratives de superació que a partir de la realitat esmentada puguin generar referents i horitzons amb què guiar-nos tant de manera individual com col·lectiva.
Aquesta presentació, dinàmica i pedagògica i que va comptar amb nombroses intervencions del públic assistent, va anar seguida d’un col·loqui moderat pel col·lectiu transfeminista La Geganta Desperta en què, a més de debatre la guia de Kota Alonso es van donar a conèixer experiències de les dones i el col·lectiu LGBTIQ+ a les comarques de l’Alt Pirineu.





