Presentació del llibre «La Rita i jo»
Arran de la pandèmia la vida d’en Manel Dalmau Escofet (Vilanova i la Geltrú, 1955), resident a Montcortès, al municipi de Baix Pallars, va experimentar un gir sobtat amb un impuls d’escriure fins llavors totalment insospitat que el va portar a iniciar una carrera literària que ja compta amb sis novel·les publicades i cinc obres de teatre estrenades, a més d’una faceta artística com a actor de teatre i figurant amb petits papers en publicitat i programes de televisió, que l’ha portat a la Biblioteca Pública de Sort a presentar la seva darrera novel·la, La Rita i jo.
En aquesta presentació, a més de compartir amb els assistents la seva biografia i el canvi vital que hem esmentat, en Manel Dalmau va declarar-se satisfet d’haver establert com a autor un model literari personal que es caracteritza, entre d’altres aspectes, per una escriptura planera i entenedora amb arguments rebuscats i de girs inesperats així com pinzellades de surrealisme sa, tot plegat embolcallat en humor anglès i amb una gran importància de la música com a banda sonora dels fets que s’hi relaten.
Centrant-nos en la seva darrera obra, La Rita i jo, que té com a tema principal la necessitat d’acceptar sacrificis en el marc de les relacions de parella, compta amb protagonisme compartit gairebé al 50% entre els personatges principals (la Rita i en Marcel) i destaca per la seva ambientació a la Toscana i a diferents escenaris del Pallars, com són ara Sort o Tremp, continuant així una línia iniciada en títols precedents, com ara Joventut acumulada que tenia la Pobla de Segur com a escenari principal, i obrint també les mires atès que part de la narració, que s’inicia pocs dies abans de l’esclat de la pandèmia, es desenvolupa en un futur proper.
Amb el propòsit ferm de publicar una novel·la cada dia de Sant Jordi, en Manel Dalmau va avançar que la seva propera obra tindrà ni més ni menys que el Papa de Roma com a protagonista en una narració que, amb els girs inesperats que són característics de l’autor, el portarà a enfrontar-se a circumstàncies molt humanes fruit d’una relació amorosa del passat.
