Els estels cauen a terra

Un llibre de Denisa Comănescu · Ioana Ieronim
Seminari de Traducció Poètica a Farrera, XIII (2004)
Edició a cura de Jana Balacciu Mateu
Institució de les Lletres Catalanes, 2008 – 97 pàg.
BIB-ID 1554300831 – CL P COM

«Estels, muntanya enllà» – a Farrera

Quan vaig arribar a Barcelona per primera vegada, fa disset anys, no podia ni remotament pensar que era a l’inici d’un llarg camí ple d’il·lusions, d’experiències i vivències compartides. Un camí que em portaria des de baix cap a dalt, des del mar Mediterrani fins als Pirineus.

Potser aquest camí s’havia iniciat anys abans en el terreny de la lingüística romànica. Sabia moltes coses sobre la llengua catalana, fins i tot havia llegit bastant en català, textos de lingüística. Però una llengua no és mai només text escrit, i encara menys de filologia, és una cosa viva, compartida per les persones, a casa, a l’escola, al carrer, en la literatura, en el lleure. Vaig arribar-hi empesa per la curiositat científica i en vaig marxar enlluernada, perquè seguint el camí cap a la llengua catalana, vaig topar amb Gaudí, amb Rodoreda i Pere Calders, amb Santa Maria del Pi. Vaig marxar inquieta, amb l’anhel de tornar-hi i «fer coses», anhel aviat convertit en una raó essencial de la meva vida. Cada nou viatge a Barcelona significava més descobriments, més amics, més escriptors catalans llegits i admirats, més personatges i frases seves rondant pel cap, més projectes de traducció de literatura catalana al romanès.

Tot això sembla bastant ensucrat, ho sé, però no ho és i n’assumeixo el risc. I tot plegat va culminar l’any 2004, quan la Institució de les Lletres Catalanes va convidar dues poetes romaneses, Denisa Comănescu i Ioana Ieronim, al Seminari de Traducció Poètica de Farrera, i a mi em tocava acompanyar-les.

D’antuvi cal dir que, malauradament, les traduccions de literatura romanesa al català són pràcticament inexistents. En el camp de la poesia, les dues poetes són segurament les primeres. De la mateixa generació poètica (els anys vuitanta), totes dues llicenciades en filologia anglesa, amb una sòlida cultura llibresca, però amb veus poètiques molt diferents. Denisa Comănescu ve d’una regió amb gent més expansiva, explosiva, però és mes aviat discreta, reservada, i escriu poemes de to tens, fins i tot dur. La seva poesia és densa en essències, fruit d’un moviment introspectiu, d’una lluita melancòlica, dolorosa, però també lúcida i irònica, per la recuperació del «jo» més enllà de l’ofegadora realitat quotidiana. Nascuda a Transsilvània, una regió amb gent més freda, més lenta, i, a més, educada en un context de cultura alemanya, Ioana Ieronim és una persona volcànica, i poeta insaciable. Ha canviat moltes vegades la seva fòrmula estilística, sempre buscant desxifrar, mitjançant la poesia, el món, l’univers. Ioana Ieronim uneix la memòria profunda amb el present friable, sota la pell del paisatge contemporani veu les arrels mítiques, situa les nocions més abstractes al costat de la vida més humana, etc. I tot això amb un estil franc, transparent, convençuda que aquesta manera de dir les coses en potencia el misteri profund.

Sembla que el «destí» havia decidit compensar l’escassa presència dels escriptors romanesos a Catalunya concedient al nostre seminari una intensitat i una gràcia especials. Dins l’espai de màgia de Farrera, els traductors literaris «experts» (dos catalans enamorats de la cultura romanesa, Xavier Montoliu, el primer lector de llengua catalana a Bucarest, i Joan Llinàs, el lector actual; una romanesa enamorada de la cultura catalana; la professora Adriana Pintori Olivotto – nascuda en una família italiana a Romania, d’on va marxar per venir a Catalunya fa molt de temps, però encara amb un domini de la llengua romandesa impecable -) aprofitaven el «doblatge» de Jordi-Pere Cerdà, Francesc Parcerisas (els dos primers dies), Isidre Martínez Marzo, Amadeu Vidal i Bonafont, Martina Escoda (durant tot el seminari). Què més podien somniar les dues poetes?

Si l’esquema de treball i la dinàmica de les sessions de traducció van ser respectades, és mèrit de Iolanda Pelegrí, que havia de portar una lluita diària contra les tendències centrífugues de les poetes convidades. Ioana no podia resistir l’impuls de traduir allà mateix algunes poesies d’Isidre Martínez o de compondre poemes dedicats als Pirineus o als col·legues de màgia. Denisa estava acaparada per uns poemes de Francesc Parcerisas o d’Amadeu Vidal i escrivia poemes en anglès dedicats a Lluís Llobet i a Cesca Gelabert, els generosos amfitrions, organitzadors del Centre d’Art i Natura, que es convertien, després dels sopars exquisits oferts per la Cesca, en companyons de llargs debats literaris, durant els quals la paciència inesgotable de l’Isidre aguantava amb serenor la ironia àcida de l’Amadeu, etc. Ens semblava que el temps d’havia aturat: que el món s’havia reduït a la màgia dels Pirineus i de la poesia.

D’alguna manera així era. Tot just una setmana després, en ocasió de les Jornades de Cultura Catalana a Bucarest, les dues poetes van llegir davant el públic romanès traduccions dels poetes catalans presents al seminari de Farrera. Al cap d’uns mesos, sortia a Bucarest Estels, muntanya enllà, el volumet trilingüe (romanès-català-anglès) de Ioana Ieronim, dedicat al lloc on un grup d’amics de tota la vida buscàvem junts «tantes paraules / com ànimes té el vent / com remors té l’herba i veus la terra / i cants els ocells».

JBM