Un llibre de Jesús Bach Marquès · Èric Bach Marquès
Edicions Salòria, 2019 – 199 pàg.
BIB-ID 1554300935 – 784(467.1UrA) BAC
L’origen del mot caramella ve del llatí calamellus (“canonet”), dimitiu de calamus (“canya”), tal com documenta Joan Coromines. La caramella era originalment una espècie de flabiol, si bé més endavant va passar a designar les cançons de caire religiós que s’acompanyaven amb aquest instrument. Aquesta tradició, que es remunta almenys al segle XVI, s’ha consolidat a tot el territori català i s’ha diversificat àmpliament, de manera que ara les caramelles tenen trets distintius i genuïns a gairebé cada poble o contrada on es canten.
Aquest volum recull la història caramellaire de Tragó, Nuncarga i la Casa del Pont, del municipi de Peramola, a l’Alt Urgell, i s’hi recopilen les lletres i les partitures cantades durant els seus 55 anys de vida. L’obra es clou amb una selecció de fotografies per preservar també el record dels que les van cantar.
BIBLIOTECA PÚBLICA DE SORT 